Fotografia: CNT Sabadell

El passat dissabte 9 de juliol la CNT de Sabadell organitzà les jornades “Repressió en Democràcia”, amb l’objectiu de visualitzar i debatre al voltant de la repressió que l’anarquisme i anarcosindicalisme estan patint en els darrers anys.

A les sis de la tarda començava l’actuació de la companyia “Títeres desde Abajo”, amb la representació de l’obra “En la plaza de mi pueblo”, una obra crítica i satírica que agradà al centenar de persones que es van aplegar al passatge Edgardo Ricetti, tot just al davant dels locals de la CNT de Sabadell.

El públic es mostrà participatiu i l’obra va agradar , especialment en determinats moments, com quan van presentar a les acaballes el ninot Juan Carlos de Borbón i, en una conjunció de música i participació del públic, es mantejà fins que pogués descansar en pau.

El debat va comptar amb la participació dels titellaires Raul i Alfonso i dos companys del cas Pandora II.

Aquesta companyia titellaire va ser detinguda durant una representació al passat carnestoltes de Madrid, sent acusats el seus integrants, Raul i Alfonso, dels delictes d’apologia del terrorisme i foment de l’odi.

Després de la representació s’inicià un debat amb diferents companys reprimits en diferents casos: els mateixos titellaires, un company implicat en el cas Pandora 2 i la vaga del 29M, altre del cas Pandora, aquest últim activista de la CNT sabadellenca, i Quim Gimeno, qui va ser detingut en el cas Pandora 2 i que recentment el van intentar comprar com a confident policial, cas que el setmanari La Directa ha destacat i tret a la llum pública.

El debat va ser participatiu i concorregut. Es varen repassar els diferents casos i les seves respectives situacions, el com s’han plantejat les campanyes i, especialment, es centrà en el benefici o no de l’ús dels Mass Media i sobre diferents valoracions de la Democràcia i la repressió contra la dissidència que ha existit i existeix. Quim Gimeno destacà que aquesta premsa mediàtica eren espais que no es controlaven i que manipulaven la informació, però es mostrà partidari del seu ús, ja que poden servir d’altaveu de lluites, fins i tot quan es manipula o tergiversa, ja que considerà que gran part de la població no creu o es mostra crítica amb el què es publica a dits medis, i que mostra d’això serien respostes socials solidàries com en els casos de Can Vies a Sants o El Banc Expropiat a Gràcia.

Altres intervencions destacaren que la premsa podia ser un mitjà perillós, ja que pot condicionar els discursos vers a la moderació, divideix al moviment, pot crear lideratges i com va remarcar un altre convidat, de vegades es discuteix entre premsa mediàtica i no mediàtica quan, en el fons, ni tan sols es té clar com enfocar una campanya o les estratègies a seguir.

El debat finalitzà amb reflexions sobre la Democràcia, com el fet que de vegades i malgrat els efectes negatius de la repressió contra l’anarquisme, existeix una part positiva, com l’augment de la militància, major difusió de les nostres idees, foment de la solidaritat, etc.

També es criticà i defensà l’ús del concepte democràcia, però s’arribà a la conclusió que, més enllà del mot emprat, quan ens referim a Democràcia real, anarquisme, autogestió o altres paraules, en el fons ens referim al mateix i que, malgrat les suposades virtuts de la democràcia actual, aquesta amaga un sistema jeràrquic, classista i basat en el benefici econòmic, on el conjunt de la població no té cap sobirania o poder de decisió i que cal la seva transformació radical, ja sigui mitjançant vies legals o ilegals, per la construcció d’un present diferent, ja que com una persona del públic manifestà, una cosa pot ésser il·legal, però no per això ser immoral, mentre que una llei pot ésser injusta o fonamentar les penúries socials actuals.