Manifestació a Madrid l’11 de febrer 2017. Fotografia: manuelfernandez

El 6 de febrer es van complir tres anys de la tragèdia a la platja del Tarajal (Ceuta) on van resultar ofegats 15 immigrants. El succés es va produir quan un grup d’immigrants que es disposava a creuar la frontera marítima espanyola va ser interceptat per diversos agents de la guàrdia civil que van intervenir per impedir-los l’entrada. L’operació, sens dubte fora del protocol assignat per a aquestes situacions, va poder tenir relació amb els ofegaments al no complir amb l’obligació de socórrer.

Diversos veïns que estaven a la zona van presenciar els fets i van gravar amb els seus dispositius el que allí esdevenia. En poc temps els informatius van retransmetre els vídeos commocionant a l’opinió pública pel seu contingut. En aquests es podia apreciar com a l’espigó que dóna a la platja diversos agents feien trets, suposadament de pilotes i pots de fum, en direcció a les persones que es trobaven al mar al crit d’auxili debatent-se entre la vida i la mort. Les imatges parlen per si soles mostrant un sadisme que posa en dubte l’estat de dret d’un país de l’Europa democràtica. No obstant això el veritablement sorprenent és que hi hagin imatges que acreditin aquests successos. Es podria dir que és el mai vist, però les noves tecnologies instal·lades en la societat capten fins i tot els draps bruts que es volen amagar.

No és la primera vegada que hi ha episodis similars a les tanques frontereres on es produeix l'entrada il·legal d'immigrants.

No és la primera vegada que tenen lloc episodis similars en les tanques frontereres on es produeix l’entrada il·legal d’immigrants. Els que tenen la sort de creuar ambdues fronteres expliquen que el primer escull al que s’enfronten sol ser la frontera marroquina, però no sempre el tracte inhumà ve d’aquest costat de la tanca. En ocasions les actuacions punibles contra el dret a la vida es donen a les nostres pròpies fronteres, quan no es dóna la col·laboració arbitrària entre ambdues policies que deporten salvatgement sota acords tàcits on no preval la llei.

Al llarg d’aquests anys s’han descobert episodis similars. El 2005 en les tanques de Ceuta i Melilla es van produir devessalls massius on van resultar morts per impacte de bala 13 immigrants subsaharians. En un arravatament de desacords tots dos països es van donar la culpa l’un a l’altre del succeït, la qual cosa va impedir esclarir els fets i aportar transparència a les recerques que encara segueixen sense determinar-se les causes. El 2009 i en estranyes circumstàncies va resultar mort un subsaharià per arma de foc, el cas del qual va quedar també en terra de ningú. SOS Racisme i altres moviments socials han determinat, després de diversos esbrinaments sobre centenars de desapareguts i morts en estranyes circumstàncies, que és conseqüència directa d’una mala aplicació de les polítiques d’immigració entre tots dos governs. Les associacions arriben a la conclusió que cal suspendre els acords en aquesta matèria amb el Marroc mentre se segueixin violant els drets humans dels ciutadans expulsats i anant contra el Conveni Europeu de Drets Humans al que estem subscrits. És a dir, posar veto fins que deixin de produir-se morts.

Els esdeveniments del Tarajal reflecteixen una flagrant transgressió del marc de tot el conjunt d’estats membres que comparteixen polítiques migratòries, a més d’una acció inhumana per part de les autoritats, però queda lluny veure una implicació institucional en el cas. Les famílies als seus països d’origen per mitjà d’associacions i dels pocs recursos que poden emprar no obliden l’ocorregut i segueixen encoratjant a la mobilització “Som negres i pobres, és molt difícil que es faci justícia però no impossible” diu una de les mares de l’associació de familiars víctimes del Tarajal. Les organitzacions socials i polítiques mouen fitxa a nivell internacional en l’actuació del procés. El cas que va ser arxivat provisionalment a l’octubre de 2015 en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 6 per no quedar provat un ús indegut del material antidisturbis, és reobert per la Secció VI de l’Audiència Provincial de Cadis, amb seu a Ceuta. L’Audiència ha estimat els recursos presentats contra el sobreseïment provisional i lliure de les actuacions iniciades per esclarir la morts i estima que el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 6 no van aconseguir “els graus de suficiència i eficàcia que serien exigibles”. No obstant això el procés del cas encara que estigui en mans dels jutjats podrà transcendir sempre que hi hagi una exigència social que lluiti perquè es demanin responsabilitats.

Aquest febrer de 2017 han tornat a haver-hi mobilitzacions a l’Estat espanyol. A Ceuta, Madrid, Barcelona, Bilbao, Pamplona hi havia convocades manifestacions i en altres parts del món també es va produir algun tipus d’acte. Per les xarxes circulen vídeos, signatures i activitats per recolzar a les famílies dels afectats i per esclarir els fets. És evident que no es tracta d’esdeveniments multitudinaris per la naturalesa del cas i perquè ens hem acostumat a viure en el desemparament constant, però el resultat dependrà en última instància de nosaltres mateixes. La justícia i els aclamats drets són una cosa que per desgràcia o per fortuna depenen més de la societat que de les institucions. No te’ls donen, has de prendre’ls. La justícia la farem nostra o no serà.