Han passat uns quants dies des que vam començar l’excavació cap el fons, cap on ens esperen els dos companys, Galadí i Arcollas que volem trobar com a símbol de tants oblits, en aquests cas eclipsats per la presència de Lorca. El dia 26 es va incorporar al nostre equip Izaskún i avui ha arribat la Laia, totes dues membres del Grup de Memòria Històrica de la CNT, totes dues arqueòlogues i amb experiència en fosses.

Han passat moltes coses des del dia 21, dia en el qual vam acabar el text anterior. De fet, per una qüestió política, ens vam quedar sense l’excavadora mixta que havia de continuar la tasca de la retroexcavadora. El PP es va queixar que s’utilitzessin mitjans públics per a aquestes tasques. Els van contestar que la Llei de Memòria Històrica d’Andalusia estava per sobre i, de retruc, el PP va respondre que al concurs d’aquelles màquines constava que només es podien utilitzar en el manteniment de carreteres…. i aquí es va quedar la cosa entre ells i fins avui, que suposem que podem tornar a comptar amb les màquines.

I és una qüestió important atès que, en obrir una segona fase de terreny, vam trobar que hi havia molts indicis d’existència de pous i, per tant, és una zona de treball imprescindible, que ha quedat plena de sorra que s’ha de retirar doncs van ser assassinats després d’una aferrissada defensa de l’Albaicin contra el feixisme i de trencar el cércol quan va caure aquest barri de Granada. Per poder continuar les feines (de totes maneres hem continuat els sondeigs i els perfils de forma manual).

S’han continuat els estudis geomorfològics, s’ha passat el georadar i s’estan fent imatges zenitals des d’un dron… juntament amb l’arqueologia un autèntic “jardí” col·laboratiu.

Hem tingut visites…. bé, no, hem tingut VISITES. Companys de Màlaga i companys de Granada (i esperem a gent de Còrdova), i cap d’ells per a mirar…. han vingut a ajudar, a difondre, a animar, a oferir mans, a oferir informació sobre els companys enterrats…. I així, entre d’altres aportacions, ara compten amb una carpa, de moment muntada sense lona, que servirà per allotjar les tasques “fines” de l’excavació. Aquesta solidaritat magnífica que és una de la raons que estiguem aquí.

Explicar-vos que, a uns 500 metres de l’excavació es troba el Barranco de Víznar, on els assassinats es compten per centenars. Els cossos es reparteixen per la zona en fosses comunes simplement marcades com a tals. Entre les plaques clavades a les lloses, una recordant tots els nostres companys morts. La CNT de Granada ens ha explicat que també van fer un monument, una espècie de piràmide commemorativa, que l’alcalde de Víznar va treure amb l’excusa que els elements que havien de posar-se allà eren d’un tipus determinat.

Ah!, i continuen les informacions fantasmes…. aquí no està Lorca, està allà…., se’l van endur….puf! Fins a l’infinit (bona voluntat i de vegades intoxicació). Ens cansem de dir que nosaltres no el busquem. I la família Lorca està atacant el projecte pel mètode d’insultar la capacitat investigadora de Miguel Caballero, l’historiador base d’aquest projecte… alguna cosa estem fent bé.

I aquí estem, esperant el retorn de la màquina, amb empenta per seguir fins al final.

Sònia Turon, Patrícia Aznar i Laia Creus