Març de 2018. Marxem cap a Madrid amb tota la il·lusió del món per anar a la inauguració de la exposició Mujeres Libres Precursoras de un mundo nuevo a la seu de la FAL. Va ser tot un esdeveniment. Moltíssima gent, un gran èxit. Va tenir tant bona acollida que té llista d’espera de sol·licituds pel proper any i mig. Però l’hem tingut aquí. Aquest octubre hem inaugurat l’exposició a l’Hospitalet de Llobregat amb la comissària, la Sònia Lojo, a la seu principal del museu de la ciutat, un espai dedicat a la memòria. D’aquesta manera el mes d’octubre a l’Hospitalet s’ha convertit en el mes de les Dones Lliures, inaugurant exposició, fent visites guiades a la mateixa per donar a conèixer el seu gran projecte i obrint un petit cicle de conferències en relació.

Amb la Carmen Gutièrrez Aira, Rocky, hem pogut parlar de les Mujeres Libres, de com van iniciar projecte, dels objectius que tenien, de la guerra, l’exili i el retorn, de vegades impossible. Hem pogut veure els paral·lelismes existents en l’actualitat i també constatar que patim les mateixes mancances. Senzillament, el que reclamaven les Mujeres Libres als anys 30 continua vigent ara. Encara hi ha moltes dones que pateixen analfabetisme o poca formació, que estan lligades a les cures (dels fills, dels pares, de la casa), que pateixen violència (del company, de la família, del sistema), que es veuen abocades a contractes miserables (cobrant menys que els companys masculins, fent menys hores, amb una inestabilitat manifesta) i/o a professions que no els hi agraden o que no poden triar.

Amb l’Antonina Rodrigo hem pogut veure qui era Amparo Poch, filla d’una família de militar de Saragossa no gens afí a la cultura. Amb tot, l’Amparo sempre va estar preocupada dels més desfavorits, sobretot de les dones i els nens de classe obrera. Ella volia estudiar medicina i ho va aconseguir després d’haver hagut d’estudiar magisteri pel fet de ser dona. Va ser la més brillant de la seva promoció i defensava les millores en la salut i la higiene, que les dones tinguessin coneixements de la seva sexualitat, que tinguessin la possibilitat de poder decidir sobre la seva maternitat, defensava l’amor lliure en el més ampli sentit de la paraula. Poder decidir qui estimes i com. Afiliada a CNT va ser una de les fundadores del grup i la revista Mujeres Libres amb les qui va treballar per a millorar la vida de les obreres, les prostitutes, les criatures,…

Paral·lelament s’han realitzat diverses visites guiades a l’exposició a càrrec de la Sònia Turon. L’espai ha estat visitat per diversos grups de dones de la ciutat, per grups d’estudiants i per persones que, a títol personal, s’han interessat en conèixer les Mujeres Libres i el seu projecte. Això ha permès que algunes persones recordessin moments viscuts i també ha servit per donar a conèixer aquestes dones tant fortes, amb les idees tant clares. La seva lluita no té edat ni coneix fronteres i ha fet reflexionar a moltes altres persones que s’han interessat pels continguts de l’exposició.

És per tots aquests motius que Mujeres Libres ens queden tant properes i ens avoquen a l’admiració més absoluta. A molts potser sorprendrà que ja als anys 30 tinguessin les coses tant clares i decidissin lluitar per millorar el món en el que vivien. Però és trist que després de 90 anys siguem al mateix lloc. Plantegem-nos doncs, seriosament, com ser dignes successores d’aquelles dones tant valentes, llibertàries, independents, capaces d’enfrontar-se a un sistema i un món tant o més patriarcal que el nostre i que van lluitar fins al final. Prenem-ne doncs exemple.

Grup d’Estudis de Gènere d’Hospitalet

Grup de Memòria Històrica d’Hospitalet