Pablo Molano, una mort política

“Un dia… atroç i terrible la vida va matar a Pablo” (Santiago López Petit)

Santiago López Petit (Barcelona, 1950) arrenca amb la mort de l’activista Pablo Molano per reflexionar sobre el suïcidi a la nostra societat malalta.

Aquest llibre no necessita més presentació que el lirisme, l’expressivitat i la bellesa amb la qual López Petit ens fa reflexionar al voltant de la mort de Pablo Molano.

En aquesta ressenya que us presento, no parlaré jo, no és necessari. Ho farà el seu autor.

El suïcidi, en el cas que representa la mort de Pablo Molano, és una mort política: és un gest absolut.

Pablo va ser un impulsor de la lluita social a Barcelona, tenia sobre ell l’amenaça de deu anys de presó.

Pablo es va revelar perquè no estava disposat a pagar el preu de la normalitat encara que aquesta decisió seva impliqués la impossibilitat de viure la seva pròpia vida.

Era un revolucionari i per això va ser acusat de no adaptar-se.

Pablo no va voler acceptar-se. No va voler acceptar ser desgastat per l’huracà de la normalitat.

Pablo va ser una anomalia que la realitat no va poder emmotllar.

Va decidir absentar-se per a no haver de respondre a aquesta crida a l’ordre. No estava educat per a l’obediència.

Trist i cansat, va decidir suïcidar-se.

En el camp de guerra vam dir que “Va ser l’Estat”. En l’espai dels possibles diríem que “Va ser la Vida”.

L’alternativa a la mort no és la vida. L’alternativa a la mort és la veritat.

El gesto absoluto. El caso Pablo Molano: una muerte política

Santiago López Petit

Pepitas de calabaza Ed. (2018, 145 pàgines)