Joaquina Dorado ha mort. Desapareixen gairebé cent anys de lluita, ferma, continuada, revolucionària. A la vida orgànica o a la clandestinitat, a l’interior o a l’exili. Membre de les Joventuts Llibertàries del Poble Sec va esdevenir, durant la guerra, secretària general del sindicat de la Fusta. Va participar en el Fets de Maig.

Amb la desfeta, passà a França on participa en la reconstrucció de la CNT entre “vacances” a camps de concentració, dels quals fugirà. Finalitzada la II Guerra Mundial, treballa a ambdues bandes de la frontera i, en una acció antifranquista és detinguda, torturada a Via Laietana i duta a la presó. Més tard, s’unirà al maquis.

Les lectores poden emplenar els buits, doncs les línies anteriors només són una pinzellada d’una vida gegant que ara s’esvaneix, només físicament.

El comiat serà el dijous 16 de març, a les 16 hores, al Tanatori de Sancho d’Avila, a Barcelona

Bon vent a les veles.