Fotografia: losdelasierra.info (D’esquerra a dreta: Celedonio García, Facerias i Enrique Martínez. Pirineus, gener del 1948)

Programa de l’homenatge. Dissabte 23 de juliol

09,45h-10h      Trobada a la porta del cementiri d’Espolla.

10h-10,10h      Descubrir la placa.

10,10h-10,45h     Breu parlament històric de Ricard de Vargas Golarons i organitzacions convidades: CNT, CGT, Fundació Anselmo Lorenzo, Associació Federica Montseny, Fundació Salvador Seguí, Museu de l’Exili.

10,45h-11,15h  Parlaments dels/les familiars.

11,20h  Sortida del cementiri cap al Museu de l’Exili (La Jonquera).

 

El 1949 en el terme municipal d’Espolla i en un lloc conegut com Pla de Collans, una emboscada de la Guàrdia Civil va acabar amb la vida de Celedonio García i Enrique Martínez, membres de les Joventuts Llibertàries del barri del Carmel de Barcelona.

Segons consta en el sumari de la Guàrdia Civil, els seus cadàvers van ser conduïts al cementiri d’Espolla i després de ser exposats i fotografiats per a la premsa i informes policials se’ls va donar sepultura en el mateix cementiri, però en un annex (extramurs) dedicat als no catòlics.

A petició de la família de Celedonio García, residents a Brasil, es va demanar a l’Ajuntament d’Espolla col·locar una placa que recordés qui van ser i perquè van lluitar i van morir Celedonio i Enrique.

Fotografia: NordEst Llibertari

Celedonio García Casino (Celes, El Llarg)

El 25 de desembre de 1922 neix a Barcelona l’anarquista i guerriller llibertari Celedonio García Casino, conegut com Celes o El Llarg.

Amb el triomf franquista a la Guerra Civil decidí continuar la lluita contra el feixisme. El 14 de juny de 1939, com a militant de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) del barri de Gràcia de Barcelona i membre del Comitè Regional de Catalunya d’aquesta organització, va ser detingut amb d’altres 16 companys. Jutjat el 19 de setembre de 1940 per «associació i propaganda il·legal i tinença il·lícita d’armes», va ser tancat a la presó Model barcelonina, on formà part d’un dels tres grups creats per Manuel Aguilar Martínez, secretari del Comitè Peninsular de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El seu grup, el responsable del qual fou Enrique Laborda Gómez, estava format per Manuel Graupera Rodilla, Ángel Bernal Lozano i Blas Fuster Carreter. Aquests grups es mostraren força actius en la lluita clandestina a mesura que van ser alliberats.

El 23 de novembre de 1945 sortí en llibertat provisional i immediatament entrà a les Joventuts Llibertàries de Gràcia –posteriorment passà a les del Carmel– i s’integrà en la lluita antifranquista, enquadrat en el grup de Josep Lluis Facerias (Face), creuant freqüentment la frontera entre 1947 i 1949 en missions d’expropiacions i en atacs a les forces franquistes. El març de 1946 assistí al Congrés de la FIJL a l’Exili celebrat a Tolosa de Llenguadoc i amb el material bèl·lic que acaparà retornà el 15 de març a la Península. El setembre de 1946 en un ple clandestí va ser nomenat secretari de Defensa del Comitè Regional de Catalunya de la FIJL. Membre del Moviment Llibertari de Resistència (MLR), el maig de 1947 organitzà un atemptat amb bomba contra la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia –els comunistes atribuïren aquesta acció als seus grups guerrillers–; dies després, al juny, participà en la col·locació d’un explosiu en una de les torres del Tibidabo, però va ser descoberta abans d’esclatar.

El 6 de juliol d’aquell any va ser nomenat, amb Manuel Ramos Fernández i Manuel Llatser Tomàs, delegat de les Joventuts Llibertàries de Catalunya per al Ple Nacional de Regionals de la FIJL que se celebrà el 15 de juliol i per al Ple de la FAI celebrat a Madrid tres dies després, però no aconseguí que els citats plens assumissin les tesis guerrilleres del MLR. En aquesta època durant dos mesos treballà de mecànic a Nimes.

A començaments de novembre de 1947 creuà el Pirineu amb Josep Lluís Facerías, Ramón González Sanmartí, Francisco Ballester Orovigt, Domingo Ibars Juanias i Juan Cazorla Pedrero (Tom Mix). El 18 de desembre de 1947, amb Facerías, Francesc Ballester i Pere Adrover Font atracaren la sucursal del Banc de Bilbao del carrer Mallorca de Barcelona i el 30 d’abril de 1948, amb Facerías i Martínez Marín, la sucursal del Banc de Biscaia del carrer Rocafort de la mateixa ciutat. El 1949, amb Facerías, participa en la temptativa de segrest del cap de la policia Eduardo Quintela Bóveda.

Celedonio García Casino fou abatut el 26 d’agost del 1949 en una emboscada de la Guàrdia Civil a pocs metres de la frontera de l’Albera (Espolla, Alt Empordà) juntament amb Enrique Martínez Marín (Quique). En el lloc de les morts hi ha una placa d’homenatge. Antoni Franquesa Funoll va ser greument ferit amb dos trets, un a la boca i l’altre al braç, però Josep Lluís Facerías i els altres dos membres del grup van sortir sans i estalvis, i aconseguiren trencar el cercle policíac amb granades i passar a França amb el ferit.

Fotografia: NordEst Llibertari

Enrique Martínez Marín (Quique)

El 14 d’abril de 1927 neix a Barcelona el guerriller anarquista, membre dels grups d’acció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), Enrique Martínez Marín, el Quique.

Va començar a militar durant el franquisme, a la segona meitat dels anys quaranta del segle passat a les Joventuts Llibertàries barcelonines.

Va integrar-se en els grups de militants més radicals que portaven les accions de guerrilla urbana contra el franquisme.

Detingut el 8 d’agost de 1947 i acusat d’activisme clandestí i de ser responsable de les Joventuts Llibertàries de la barriada barcelonina del Carmel, va ser empresonat. En llibertat condicional a partir del 25 de març de 1948, va reprendre l’acció dins del grup de Josep Lluís Facerias, que va cometre diversos sabotatges i atemptats, com ara contra una emissora al Tibidabo, accions de propaganda i «expropiacions econòmiques», activitats clandestines que l’obligaven a passar freqüentment la frontera del Pirineu, i en una d’aquestes va caure assassinat en una emboscada sota les bales de la Guàrdia Civil el 26 d’agost de 1949 arran de la frontera, al terme d’Espolla (Albera, Alt Empordà). El seu company, Celedonio García Casino, Celes o El Largo (Barcelona, 1922-Espolla, 1949), que obria la marxa amb ell, també va morir en aquesta emboscada.

Enrique Martínez Marín i Celedonio García Casino van ser enterrats a terra a l’entrada de la part civil de cementiri d’Espolla, on sempre hi ha flors sobre la làpida. S’han fet diversos homenatges des de fa anys, els darrers a càrrec de la Marxa d’Homenatge als Maquis de l’Empordà.