Enguany tornem a sortir al carrer l’1 de Maig. La Confederació Nacional del Treball desplega un any més les seves manifestacions arreu del territori, d’una banda per donar la possibilitat al màxim de gent possible que vulgui manifestar-se poder-ho fer sense necessitat de grans desplaçaments, d’altra per demostrar que seguim reivindicant els mateixos ideals que els -tristament anomenats per altra banda- màrtirs de Chicago.
Parlem d’aquells anarquistes de la ciutat nord-americana que l’1 de maig de 1886 participaren de la vaga convocada per reivindicar l’aplicació de les 8 hores. Aquells anarquistes, representants del moviment obrer i llibertari de la ciutat, foren el cap de turc que la maquinària de l’Estat criminal trobaren per ajusticiar una població que buscava alliberar-se de la tirania de la Llei i deixar enrere l’esclavitud del Capital. Els 8 anarquistes de Chicago foren cruelment condemnats a mort i finalment executats sense pietat.
D’ençà aquella data l’1 de Maig és un símbol de la solidaritat i l’internacionalisme que ha caracteritzat el moviment obrer, donat que arreu del món totes les organitzacions dels treballadors adoptaren aquesta data com a dia internacional de lluita i reivindicació.
Convocatòries 1 Maig
És una qüestió important recordar-ho, encara que no més siguin 4 ratlles i amb les tecnologies d’avui es pugui ampliar informació per Internet… I per a la CNT ens és important recordar l’essència i naturalesa de l’1 de Maig, perquè ens recorda que ni a tot el món s’han aconseguit les 8 hores ni els més elementals drets laborals, i ens serveix per reflexionar un moment i adonar-nos que en essència la situació de la classe treballadora de països més avançats, suposadament, no ha millorat tant com voldrien fer-nos creure.
Si mirem a casa nostra, no cal anar a fer un gran anàlisis de la situació econòmica que vivim. Per molta recuperació econòmica que pretenguin fer-nos creure que hi ha, el cert és que les condicions laborals han empitjorat d’una forma que no es recordava fins als anys del canvi de règim. Amb un atur de masses convertit en crònic, l’acomiadament s’ha abaratit (lliure ja ho és amb les darreres reformes laborals) fins a límits inaudits, les baixada de salaris sota la coacció dels acomiadaments o tancaments d’empreses, la vulneració dels drets fonamentals més elementals, i una persistència del masclisme i el patriarcat a les relacions laborals que manté a la dona allunyada de molts llocs de treball pel fet de poder ser mare, o amb una barrera salarial que encara ens recorda que en aquest país les coses no han avançat si no que han fet marxa enrere.
L’actitud prepotent de la patronal, que cada dia més s’atreveix a trepitjar els drets de la classe treballadora als centres de treball no és casual. Va unida a una pèrdua de llibertats, tant individuals com col·lectives, a tot l’Estat. Un fet que en els darrers 12 mesos ens pot recordar a situacions de repressió al moviment anarquista o a la vulneració de la llibertat d’expressió més bàsica com pugui fer acudits per les xarxes socials. No és casual que la repressió de l’Estat vagi de la mà de les retallades en matèria social, que ja venen des de l’inici de la crisi. És una estratègia tant antiga com eficaç, sovint, que cerca crear tanta por a la població que aquesta acabi per acceptar el que no hauria fet en altres circumstàncies. Res nou sota el sol, tant sols que avui dia tenim un moviment social atomitzat i un moviment obrer bloquejat pel sindicalisme d’Estat que representen la majoria d’organitzacions sindicals d’aquest país.
És per això que des dels sindicats de CNT apostem per sortir al màxim de llocs possibles en concentracions i manifestacions cada 1 de Maig. Cal recordar la vigència de les reivindicacions que van motivar aquesta data, i cal fer-ho en clau internacionalista, contra la xenofòbia i els nacionalismes que busquen dividir la classe treballadora del món.
Des del Secretariat Permanent del Comitè Regional de la CNT de Catalunya i Balears, si estàs llegint aquest número de Solidaritat Obrera, t’animem a sumar-te a nosaltres. Un sindicat que no busca els pactes amb la patronal, si no oferir alternatives als treballadors dins els centres de treball. Amb la suma de la teva participació i mobilització, i la nostra experiència, solidaritat i organització assembleària que ens caracteritza, aportant els recursos que com a sindicat hem anat creant (assessories jurídiques, acció sindical, Gabinet Tècnic Confederal, secretaries de comunicació, etc.) per fer possible una altra forma de fer sindicalisme, al marge de subvencions, des de la militància i l’acció directa, sense alliberats que decideixin per tu, donant veu i força a les assemblees.
Des dels sindicats de CNT apostem per sortir al màxim de llocs possibles en concentracions i manifestacions cada 1 de Maig.
Sumant als sindicats, creant organització, i lluitant pels nostres drets ajudem a crear des d’aquí i ara un món de justícia social i llibertat. Fent de l’anarcosindicalisme una eina útil per a tota la classe treballadora, impulsant el canvi social que necessitem aquí i a tot el món. Aquest 1 de Maig de 2017, t’animem a prendre consciència i a sumar-te a la nostra lluita.
Genís Ferrero
Secretari General CNT Catalunya i Balears
