[CAT]

 

Petritxol és un d’aquests noms que ressonen a Barcelona; una reconeguda xocolateria que ha estat a la ciutat tota la vida. Com ja és habitual, darrere d’aquesta entranyable façana s’amaga la mateixa explotació hostalera que en tants altres comerços.

A l’octubre de 2019 l’empresa Petritxol obre un nou local a Sant Cugat del Vallès, que serà l’escenari on ocorri la problemàtica que va donar pas al conflicte amb CNT. Res més entrar a treballar els companys d’aquest centre de treball em van comentar que m’anava a haver d’acostumar a les males pràctiques del meu cap; que no sabria els horaris de la setmana fins al mateix diumenge; que tindria torns de 6 hores sense cap descans -situació enfront de la qual res podies fer, ja que el cap ens vigilava per càmera; que no veuria ni un euro de les propines; i, en definitiva, que em preparés per a passar-ho malament ja que el maltractament i el poc respecte era una constant en el lloc.

Arribats a mitjans de gener ja havia tractat de mediar personalment amb el meu cap en diverses ocasions, per a demanar-li que em passés còpia de les meves nòmines, o que em pagués les hores extra, però ell, o bé no em donava resposta o simplement em donava llargues. Farta de la situació vaig començar a gestionar el conflicte amb CNT, amb la intenció de millorar les condicions de treball i quedar-me en l’empresa, per la qual cosa enviem un burofax anunciant la meva afiliació i adjuntant una taula reivindicativa. Entre les reivindicacions figuraven:
• El respecte del Salari Mínim Interprofessional (SMI).
• La retribució de les hores extra treballades i els plusos per treballar en diumenges i festius.
• El lliurament d’una còpia de les nòmines.
• Que es respectés la meva categoria com a oficial segona de fleca.
• La regularització del contracte per obra i servei a indefinit.
• L’elaboració d’un horari anual.
• La impartició del curs de manipulació d’aliments, imprescindible per al meu treball.

Vam proposar una reunió per a tractar tots aquests punts i trobar una solució, reunió que finalment es va dur a terme el dia 5 de febrer, i en la qual el meu cap es va negar a satisfer cap dels punts, al·legant a més que no podia comprometre’s a pagar-me tot el que em devia ni fer tan sols l’esforç de complir amb les seves responsabilitats. Davant aquesta situació decidim donar-li uns dies -fins a finals de la setmana- perquè reflexionés com anava a donar satisfacció a les demandes plantejades.

L’endemà següent acudeixo al centre de treball i veig que es troba allà, cosa que m’estranya perquè ell només es deixava veure per a fer caixa al final del dia, i no tenia el costum de treballar amb nosaltres. En entrar em demana que ens asseguem a parlar i em presenta una fulla d’acomiadament, al·legant que l’empresa no passa per un bon moment econòmic, i que no pot permetre’s pagar-me la nòmina. Resulta sospitós, com a mínim, que decidís acomiadar-me just l’endemà passat de celebrar la citada reunió, i queda bastant clar que ho va fer per dur a terme acció sindical i reclamar, ja no unes millores laborals desproporcionades, sinó únicament els meus drets més bàsics.

Des d’aquest moment CNT ha seguit amb l’acció sindical fent diversos piquets que valorem molt positivament, i seguirem així fins que es faci justícia. El boicot que hem practicat contra el comerç aquests dies ha estat una tàctica molt efectiva, aconseguint deixar el negoci totalment buit en el transcurs de les concentracions, i danyant la imatge d’una marca -Petritxol- que no es mereix una altra cosa. Encara tenen temps de recapacitar, i CNT els hi donarà les raons per a fer-ho; que no ho dubtin.

 

 

 

[CAST]

 

 

 

PETRITXOL: EL AMARGOR DE LA EXPLOTACIÓN EN UN NEGOCIO CHOCOLATERO

 

 

Petritxol es uno de esos nombres que resuenan en Barcelona; una renombrada chocolatería que ha estado en la ciudad toda la vida. Como ya es habitual, tras esa entrañable fachada se esconde la misma explotación hostelera que en tantos otros comercios.

 

En octubre de 2019 la empresa Petritxol abre un nuevo local en Sant Cugat del Vallès, que será el escenario donde ocurra la problemática que dio paso al conflicto con CNT. Nada más entrar a trabajar los compañeros de este centro de trabajo me comentaron que me iba a tener que acostumbrar a las malas prácticas de mi jefe; que no sabría los horarios de la semana hasta el mismo domingo; que tendría turnos de 6 horas sin descanso alguno -situación frente a la cual nada podías hacer, ya que el jefe nos vigilaba por cámara; que no vería ni un euro de las propinas; y, en definitiva, que me preparara para pasarlo mal ya que el maltrato y el poco respeto era una constante en el lugar.

 

Llegados a mediados de enero ya había tratado de mediar personalmente con mi jefe en diversas ocasiones, para pedirle que me pasara copia de mis nóminas, o que me pagara las horas extra, pero él, o bien no me daba respuesta o simplemente me daba largas. Harta de la situación comencé a gestionar el conflicto con CNT, con la intención de mejorar las condiciones de trabajo y quedarme en la empresa, por lo cual enviamos un burofax anunciando mi afiliación y adjuntando una tabla reivindicativa. Entre las reivindicaciones figuraban:

  • El respeto del Salario Mínimo Interprofesional (SMI).
  • La retribución de las horas extra trabajadas y los pluses por trabajar en domingos y festivos.
  • La entrega de una copia de las nóminas.
  • Que se respetase mi categoría como oficial segunda de panadería.
  • La regularización del contrato por obra y servicio a indefinido.
  • La elaboración de un horario anual.
  • La impartición del curso de manipulación de alimentos, imprescindible para mi trabajo.

 

Propusimos una reunión para tratar todos estos puntos y encontrar una solución, reunión que finalmente se llevó a cabo el día 5 de febrero, y en la que mi jefe se negó a satisfacer ninguno de los puntos, alegando además que no podía comprometerse a pagarme todo lo que me debía ni hacer tan siquiera el esfuerzo de cumplir con sus responsabilidades. Ante esta situación decidimos darle unos días -hasta finales de la semana- para que reflexionase cómo iba a dar satisfacción a las demandas planteadas.

 

Dos días después acudo al centro de trabajo y veo que está allí, cosa que me extraña porque él sólo se dejaba ver para hacer caja al final del día, y no tenía la costumbre de trabajar con nosotros. Al entrar me pide que nos sentemos a hablar y me presenta una hoja de despido, alegando que la empresa no pasa por un buen momento económico, y que no puede permitirse pagarme la nómina. Resulta sospechoso, cuanto menos, que decidiera despedirme justo dos días después de celebrar la citada reunión, y queda bastante claro que lo hizo por llevar a cabo acción sindical y reclamar, no ya unas mejoras laborales desproporcionadas, sino únicamente mis derechos más básicos.

 

Desde ese momento CNT ha seguido con la acción sindical haciendo varios piquetes que valoramos muy positivamente, y seguiremos así hasta que se haga justicia. El boicot que hemos practicado contra el comercio estos días ha sido una táctica muy efectiva, consiguiendo dejar el negocio totalmente vacío en el transcurso de las concentraciones, y dañando la imagen de una marca -Petritxol- que no se merece otra cosa. Todavía tienen tiempo de recapacitar, y CNT les dará las razones para hacerlo; que no lo duden.