Il·lustració: Sakero

Construïm el nostre propi pla

Per descomptat no serveix de res dir com de malament està tot, i la nostra tasca com a persones involucrades ha de ser el transformar la situació actual. Només es transforma el que se substitueix, i per substituir hem de tenir un model alternatiu i viable. Aquí és on entra la necessitat d’organitzar-nos.

Organitzar-nos entorn d’uns objectius i dotar-nos d’unes estratègies per aconseguir-los, en cas contrari les nostres forces organitzatives estarien sempre a la reacció dels successos, en lloc de crear la nostra pròpia agenda i el nostre propi horitzó. A més d’organitzar-se “per a” cal començar a organitzar-se “com”.

L'objectiu final seria la superació del capitalisme i amb això la socialització de l'ensenyament.

Com s’ha esmentat abans l’objectiu final seria la superació del capitalisme i amb això la socialització de l’ensenyament. Aquest horitzó a dia d’avui no tenim capacitat per definir-lo mes que a grans trets, però es pot entendre que en una societat on les necessitats bàsiques són subministrades de forma col·lectiva i universal, l’ensenyament probablement no estaria tan reglamentada i seria un procés continuat al llarg de la vida, combinant àmbits més formals i tècnics, amb espais més laxos i heterogenis. El que és clar és que seria un ensenyament orientat a satisfer les demandes socials, demandes que serien determinades d’una forma democràtica i col·lectiva.

Potser avui la veritable incògnita és quina estratègia seguim i quins objectius estratègics ens marquem. Un objectiu estratègic és aquell que et permet avançar fins a una finalitat declarada. Avui existeixen demandes força que són estratègiques, com la gratuïtat o la universalitat de l’educació superior, i també demandes més tàctiques que permeten sumar a l’estratègia (biblioteques 24h, rebaixes de preus, desprivatització de serveis, contractes laborals en comptes de beques…). Al final del que es tracta és d’anar marcant objectius que puguem materialitzar mitjançant l’acció col·lectiva, de cara a acumular forces i experiències que ens permetin avançar en els nostres objectius transformadors. De tal manera que a la vegada que avancem políticament, avancem cap al projecte de transformació social.