[Lluites] La Gestió Comunitària. Un projecte revolucionari per a l’ensenyament en clau llibertària. (IV)

Construint contrapoder

La nostra proposta estratègica central serà la Gestió Comunitària, en definir-la com a estratègia evidenciem que no és una finalitat en si mateixa, si no una proposta, un camí, un pla sobre el qual construir i lluitar, entroncant-lo amb un projecte revolucionari més ampli i global.

Per crear contrapoder no n’hi ha prou amb denominar-se com a tal, l’etiqueta es demostra en la pràctica, i en la pràctica un contrapoder és una entitat capaç d’aconseguir objectius mitjançant la mobilització, aquests objectius estaran orientats a afeblir la capacitat d’acció del poder dominant. Aquestes abstraccions es materialitzen d’una forma molt senzilla: l’objectiu d’un contrapoder és impedir que el poder hegemònic pugui exercir-se, de tal manera que el contrapoder, fins i tot estant organitzat fora de les institucions oficials, és capaç d’influir-hi, orientar-lo i dinamitar-lo. Això seria una cosa així com el “per a què”, però també és important a l’hora de definir contrapoder el com, el fet transformador és aconseguir canviar la realitat immediata mitjançant fórmules organitzatives contràries a les actuals, això és de forma democràtica, deliberativa i col·lectiva. El contrapoder a la vegada que pressiona ha de tractar de guanyar terreny al poder establert, això és assumir de facto determinades tasques quotidianes, que poden ser des de l’elaboració de programes d’estudi cooperatius, la gestió de determinats serveis universitaris o l’obertura d’espais de formació i socialització alternatius, d’aquesta forma socialitzem i democratitzem el nostre entorn.

Com s’ha comentat abans, la Gestió Comunitària no és cosa d’una única entitat organitzativa i com a procés de lluita que és en una realitat amb diversitat d’actors, la Gestió Comunitària contempla la generació d’estructures pròpies d’estudiants, professors o treballadors. Això no vol dir que els diferents agents vagin per separat, si no que existiran estructures que atenguin a les necessitats de cadascú i unes altres que atenguin a necessitats col·lectives. Aquí és on ressaltem la idea d’un Centre d’Estudiants (una organització pròpia de les estudiants), on posem en valor el sindicalisme o trobades de professors per renovacions pedagògiques.

Per això per començar a constituir-nos com a contrapoder des d’avui hem de tenir clar que volem fer-ho i treballar en això, de poc serviran les nostres assemblees o associacions sense un projecte que reivindicar, estarem com sempre, intentant aguantar i resistir, però sense capacitat real de pal·liar la situació i dur a terme canvis estructurals. Per això és primordial posar-nos des de ja a constituir aquestes entitats que a la vegada que li van posant les coses difícils als rectorats, tinguin la intenció d’usurpar-li parcel·les de poder, de gestió o de comunicació. Un Centre d’Estudiants, aliat amb els sindicats de treballadors, recolzant-se en els professors mobilitzats i transmetent a l’opinió pública les nostres intencions podria fer d’efecte crida.

Aprendre del que ja existeix

Per baixar aquestes idees al terreny, més enllà de parlar de possibles, ens agradaria fer esment a alguns projectes o fets històrics que entenem que entren dins del que pretenem comunicar amb la Gestió Comunitària.

En primer lloc ens agradaria parlar de TraBenCO, un col·legi públic de Leganés. Què té d’especial trabenco? Bé, doncs que probablement sigui una de les poques escoles públiques democràtiques i col·lectives. Trabenco sorgeix de les lluites veïnals per tenir un col·legi al barri, per aquest motiu es munta la cooperativa de treballadors en els baixos d’un habitatge i després de les lluites s’aconsegueix la titularitat pública i la construcció d’un centre propi, on fins i tot els propis veïns van participar de la construcció. La senyal d’identitat és entendre el col·legi com una comunitat d’aprenentatge col·lectiu, dins del col·legi existeixen diverses formes de presa de decisions col·lectives mitjançant assemblees obertes.

http://www.trabenco.com/

També volem esmentar al Moviment de Renovació Pedagògica. Una xarxa de formació de professors amb vocació de transformació social des de la forma d’ensenyar. La seva importància resideix a plantejar una formació alternativa per al professorat vinculat amb les lluites socials del moment, entenent que una nova societat requereix d’una forma d’ensenyar i aprendre concorde als valors de socialització, participació i democràcia.

http://laeducacionquenosune.org/438/