Avui a l’acabar la reunió del CDR hem brindat, sense república, amb el cap com un bombo i amb el 155 volant com l’helicòpter per sobre del cap, però hem brindat.

Per les veïnes, pel barri, les AMPES, l’AFA, les criatures, les profes, per les nostres escoles avui hem brindat. Perquè vam entendre què és lluitar i crear poder popular. Perquè quan estem d’acord som capaços de tot, de cuidar, defensar, organitzar-nos i confiar. Confiar en el que tens al costat. Perquè hem après que la lluita a vegades són somriures, però a vegades és eixugar-se les llàgrimes i continuar. Perquè hem descobert que hi ha vida mes enllà d’un parell de sindicats, i que si nosaltres parem tot queda aturat. Perquè nosaltres fem possible que tot segueixi funcionant. Hem brindat pel ridícul que fan els mitjans quan es pensen que ens poden enganyar. Perquè hem vist que tot és un decorat, un decorat edulcorat. Hem brindat per la democràcia, que és quan governa el poble i no la dictadura dels mercats a la qual ens tenen acostumats. Hem rigut d’Europa i el seu projecte lliberal, que li importen més les borses que qualsevol dret, persona o llibertat. Pels peons, per Pedro, Maria i Jose, perquè ens hem sentit mercaderia i xais dels pactes entre elits i partits. Hem brindat per en Xirinacs, pel Kurdistan, pel Procés Constituent, pel que ens ha ensenyat una monja, per les dones guerreres i avis radicals. Pel borbó que ja fa pudor, perquè em tancat pandora, per nosaltres, perquè a la fi ens hem pogut conèixer. Pels que venen a les reunions o pels que es queden a casa cuidant avis o mainada. Perquè passi el que passi i quedi com quedi, sempre estaré molt agraït de treballar plegades. Avui a les nou de la nit una vintena de veïns i veïnes ens hem mirat, hem somrigut i hem brindat. Sense república i amb un 155 rondant com l’helicòpter per sobre el cap. Estem preparats.

Llibertat, igualtat i fraternitat.