Solidaritat Obrera és un periòdic i òrgan d’expressió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i Balears del sindicat anarcosindicalista CNT.

Solidaritat Obrera és un periòdic i òrgan d’expressió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i Balears del sindicat anarquista CNT.
El periòdic pren el nom de l’organització Solidaritat Obrera que, a principis del segle XX, l’any 1907, va reorganitzar el moviment obrer a Espanya basant-se en l’estructura anterior de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE). Aquest nom ha estat utilitzat per nombrosos òrgans d’expressió de moviments anarquistes i sindicalistes revolucionaris de diversos països del món.

El 1904 amb base en la federació de Treballadors de la Regió Espanyola, la FTRE, es crea la Solidaritat Obrera i la Federació local de Barcelona. Poc després, a l’abril de 1906, es rellança la federació a l’assemblea de Valls que es va estenent i creixent per Catalunya i la resta d’Espanya els anys següents.
El 19 d’octubre de 1907 surt al carrer l’òrgan d’expressió que porta el mateix nom que la federació sindical Solidaritat Obrera. Aquest seria el periòdic referent en el sindicalisme anarquista mantenint-se fins a l’actualitat.
S’estima que la idea de la fundació va ser d’Anselmo Lorenzo i que aquest va ser el que va dirigir el periòdic en la seva primera etapa tot i que constava com a director Jaime Bisbe. El suport econòmic el va proporcionar Francesc Ferrer. Es va prendre com a base l’òrgan portaveu de la societat de cambrers Despertar Social. En la primera redacció van participar Lorenzo, Moreno, Casasola, Colomé, Grau, Ferrer i Ferrers, amb Badía en l’administració i col·laboraven amb freqüència Mella, José Prat i Loredo. Suspès el 30 de novembre va reaparèixer el 13 de febrer de 1908.
El 1917, Solidaritat Obrera es trobava desprestigiat i la seva edició no arribava als 3500 exemplars. La seva línia editorial estava enfrontada a les directrius dels sindicats cenetistas que els boicotejaven. En aquest any va entrar a la direcció Ángel Pestanya que el va rellançar fins a aconseguir un tiratge de 17.000 exemplars, per a això Pestanya va depurar i va aclarir la seva línia editorial i va impulsar una campanya contra Bravo Portillo.
El 1919 es trasllada la redacció a València al no poder-se editar a Barcelona. La direcció, aquesta vegada col·legiada, recau aquest any en Alaiz, Carbó, Juan Gallego Crespo i Viadiu. L’equip de redacció el van formar Abella, Quílez, Calleja, Amador, Seguí i Caracena.
El 1923 torna a Barcelona però a l’any següent és prohibit per la dictadura de Primo de Rivera. El 31 d’agost de 1930 es torna a editar amb ajuda econòmica de llibertaris de Manresa i amb maquinària pròpia. Es fa càrrec de la direcció Juan Peiró i administrat per Masoni, amb Foix, Carbó, Magre i Clará en la redacció. En aquest temps s’arriba a un tiratge mitjà de 26.000 exemplars. Al setembre de 1931 es decideix la nova direcció després d’un enfrontament entre trentistes i faistes i recau en Alaiz que aviat cediria el lloc a Corbella. Des de setembre de 1931 a novembre de 1932 van passar per la direcció de Solidaritat Obrera set directors.

Durant la guerra civil el periòdic va arribar a editar 220.000 exemplars, la qual cosa el va convertir en el periòdic de major tiratge d’Espanya. El van dirigir en aquest difícil període Liberto Callejas, Jacinto Toryho i José Viadiu. Després seria prohibit per la dictadura franquista. Fins a la seva prohibició, van passar per la seva redacció molts militants de prestigi com Peiró, Ascaso, Viñas, Castellà, Marianet, entre d’altres.
En el període de prohibició a causa de la dictadura va reaparèixer diverses vegades clandestinament. Des de 1945 fins a 1947 s’edita mensualment i després esporàdicament els anys, 1949, 1953 fins a 1957, 1958, 1963, 1965, 1966, 1970, 1971 i 1973. Finalitzada la dictadura reapareix el 1976 amb una periodicitat setmanal (encara que algunes vegades mensual) com a portaveu de la CNT de Catalunya amb alts i baixos en la seva qualitat. Van col·laborar en aquest període Ferran Aisa, Carballo, Adolfo Castanys, Pep Castells, Miguel Correas, García Cano, Gerard Jacas, Josep Alemany, Montseny, Arturo Parera, Francisco Piqueras, Rella, Ramón Sentiu, entre d’altres.
El 2005, sota la direcció de Jordi Exposito es fa gratuït, finançant-se amb el suport econòmic de la militància, subscriptors, persones que simpatitzen amb el periòdic i les aportacions dels sindicats que conformen la federació. L’any 2007 és l’òrgan portaveu de la CNT d’Espanya i el d’expressió de la CNT de Catalunya i Balears. El seu tiratge s’estableix en 5.000 exemplars i té una edició online a internet.

El finançament del periòdic es realitza mitjançant el suport econòmic de la militància del sindicat, les subscripcions i les aportacions que fan les més de 20 organitzacions sindicals que conformen la Confederació Regional del Treball de Catalunya i Balears.

La línia editorial obeeix a la directriu de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i Balears i solen participar en ell, a més dels secretaris de premsa dels sindicats, col·laboradors com Joaquín Ortíz, Victor Bermúdez, Carmen Yeste, Just Casas i Marc Sthele.
L’any 2005, dirigeix el periòdic Jordi Exposito de la Federació Local de Badalona i sent responsables de l’administració Jacinto Núñez i José Mª Sánchez. La seva seu va ser Badalona, tenint-la històricament Barcelona i Olot.
Des d’abril de 2008 fins a 2010, la seva seu de Redacció i Administració va estar a Terrassa, assumint-la els militants Elías D. Molins (Direcció), Xavier Barceló (Sotsdirecció), Sheila Ballesteros (Administració), Eloi Rovira (Redacció), Iván González (Redacció), Jesús Gómez (Redacció) i Lídia Ferraz (Redacció).

III Congrés Solidaridad Obrera, 1910

El periòdic Solidaritat Obrera va néixer el 19 d’octubre de 1907 a Barcelona (Espanya) com a òrgan d’expressió de la federació Solidaritat Obrera i s’ha mantingut, amb diverses vicissituds, dependents dels moments històrics que ha viscut Espanya, fins a l’actualitat on es manté com a portaveu de la Confederació Nacional del Treball (CNT) amb una edició online i una altra en paper que es reparteixen gratuïtament (la gratuïtat es va establir l’any 2005).

En la república el periòdic va patir grans vicissituds. Després de l’enfrontament entre faistes i trentistes va sofrir la persecució de les autoritats que van arribar a suspendre’l durant 104 dies, es van realitzar moltes “recollides d’edició” i es va arribar a substituir la capçalera per la de solidaritat. Pel seu estatus de portaveu de la CNT de Catalunya es van reflectir a les seves pàgines tots els actes rellevants que es van donar en aquest període i va ser l’escenari on es van disputar moltes batalles ideològiques.

El 2010 va agafar les regnes de “la Soli” Aitor.P i el local de redacció es va traslladar al local de CNT de Cornellà.
Posteriorment va dirigir el periòdic Rubén Carrasco i actualment s’edita a Olot (2016).
La dilatada trajectòria de l’edició fa d’aquest periòdic un mitjà pel qual es pot veure, des del punt de vista del moviment obrer, la història d’Espanya des de començaments del segle XX. És referent per a qualsevol estudi o recerca històrica sobre la CNT i les lluites obreres. Els propis inicis del moviment obrer espanyol, el període del pistolerisme, la república, la revolució social, la guerra civil, el llarg període de dictadura amb la repressió i l’exili i la transició tenen el seu reflex a les pàgines de les seves edicions.

Solidaritat Obrera és un periòdic i òrgan d’expressió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i Balears del sindicat anarquista CNT i portaveu d’aquest sindicat a l’estat espanyol.

Solidaritat Obrera és un periòdic i òrgan d’expressió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i Balears del sindicat anarquista CNT i portaveu d’aquest sindicat a l’estat espanyol.
El periòdic pren el nom de l’organització Solidaritat Obrera que, a principis del segle XX, l’any 1907, va reorganitzar el moviment obrer a Espanya basant-se en l’estructura anterior de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE). Aquest nom ha estat utilitzat per nombrosos òrgans d’expressió de moviments anarquistes i sindicalistes revolucionaris de diversos països del món.

III Congrés Solidaridad Obrera, 1910

El periòdic Solidaritat Obrera va néixer el 19 d’octubre de 1907 a Barcelona (Espanya) com a òrgan d’expressió de la federació Solidaritat Obrera i s’ha mantingut, amb diverses vicissituds, dependents dels moments històrics que ha viscut Espanya, fins a l’actualitat on es manté com a portaveu de la Confederació Nacional del Treball (CNT) amb una edició online i una altra en paper que es reparteixen gratuïtament (la gratuïtat es va establir l’any 2005).

El 1904 amb base en la federació de Treballadors de la Regió Espanyola, la FTRE, es crea la Solidaritat Obrera i la Federació local de Barcelona. Poc després, a l’abril de 1906, es rellança la federació a l’assemblea de Valls que es va estenent i creixent per Catalunya i la resta d’Espanya els anys següents.
El 19 d’octubre de 1907 surt al carrer l’òrgan d’expressió que porta el mateix nom que la federació sindical Solidaritat Obrera. Aquest seria el periòdic referent en el sindicalisme anarquista mantenint-se fins a l’actualitat.
S’estima que la idea de la fundació va ser d’Anselmo Lorenzo i que aquest va ser el que va dirigir el periòdic en la seva primera etapa tot i que constava com a director Jaime Bisbe. El suport econòmic el va proporcionar Francesc Ferrer. Es va prendre com a base l’òrgan portaveu de la societat de cambrers Despertar Social. En la primera redacció van participar Lorenzo, Moreno, Casasola, Colomé, Grau, Ferrer i Ferrers, amb Badía en l’administració i col·laboraven amb freqüència Mella, José Prat i Loredo. Suspès el 30 de novembre va reaparèixer el 13 de febrer de 1908.
El 1917, Solidaritat Obrera es trobava desprestigiat i la seva edició no arribava als 3500 exemplars. La seva línia editorial estava enfrontada a les directrius dels sindicats cenetistas que els boicotejaven. En aquest any va entrar a la direcció Ángel Pestanya que el va rellançar fins a aconseguir un tiratge de 17.000 exemplars, per a això Pestanya va depurar i va aclarir la seva línia editorial i va impulsar una campanya contra Bravo Portillo.
El 1919 es trasllada la redacció a València al no poder-se editar a Barcelona. La direcció, aquesta vegada col·legiada, recau aquest any en Alaiz, Carbó, Juan Gallego Crespo i Viadiu. L’equip de redacció el van formar Abella, Quílez, Calleja, Amador, Seguí i Caracena.
El 1923 torna a Barcelona però a l’any següent és prohibit per la dictadura de Primo de Rivera. El 31 d’agost de 1930 es torna a editar amb ajuda econòmica de llibertaris de Manresa i amb maquinària pròpia. Es fa càrrec de la direcció Juan Peiró i administrat per Masoni, amb Foix, Carbó, Magre i Clará en la redacció. En aquest temps s’arriba a un tiratge mitjà de 26.000 exemplars. Al setembre de 1931 es decideix la nova direcció després d’un enfrontament entre trentistes i faistes i recau en Alaiz que aviat cediria el lloc a Corbella. Des de setembre de 1931 a novembre de 1932 van passar per la direcció de Solidaritat Obrera set directors.

En la república el periòdic va patir grans vicissituds. Després de l’enfrontament entre faistes i trentistes va sofrir la persecució de les autoritats que van arribar a suspendre’l durant 104 dies, es van realitzar moltes “recollides d’edició” i es va arribar a substituir la capçalera per la de solidaritat. Pel seu estatus de portaveu de la CNT de Catalunya es van reflectir a les seves pàgines tots els actes rellevants que es van donar en aquest període i va ser l’escenari on es van disputar moltes batalles ideològiques.

Durant la guerra civil el periòdic va arribar a editar 220.000 exemplars, la qual cosa el va convertir en el periòdic de major tiratge d’Espanya. El van dirigir en aquest difícil període Liberto Callejas, Jacinto Toryho i José Viadiu. Després seria prohibit per la dictadura franquista. Fins a la seva prohibició, van passar per la seva redacció molts militants de prestigi com Peiró, Ascaso, Viñas, Castellà, Marianet, entre d’altres.
En el període de prohibició a causa de la dictadura va reaparèixer diverses vegades clandestinament. Des de 1945 fins a 1947 s’edita mensualment i després esporàdicament els anys, 1949, 1953 fins a 1957, 1958, 1963, 1965, 1966, 1970, 1971 i 1973. Finalitzada la dictadura reapareix el 1976 amb una periodicitat setmanal (encara que algunes vegades mensual) com a portaveu de la CNT de Catalunya amb alts i baixos en la seva qualitat. Van col·laborar en aquest període Ferran Aisa, Carballo, Adolfo Castanys, Pep Castells, Miguel Correas, García Cano, Gerard Jacas, Josep Alemany, Montseny, Arturo Parera, Francisco Piqueras, Rella, Ramón Sentiu, entre d’altres.
El 2005, sota la direcció de Jordi Exposito es fa gratuït, finançant-se amb el suport econòmic de la militància, subscriptors, persones que simpatitzen amb el periòdic i les aportacions dels sindicats que conformen la federació. L’any 2007 és l’òrgan portaveu de la CNT d’Espanya i el d’expressió de la CNT de Catalunya i Balears. El seu tiratge s’estableix en 5.000 exemplars i té una edició online a internet.

El finançament del periòdic es realitza mitjançant el suport econòmic de la militància del sindicat, les subscripcions i les aportacions que fan les més de 20 organitzacions sindicals que conformen la Confederació Regional del Treball de Catalunya i Balears.

La línia editorial obeeix a la directriu de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i Balears i solen participar en ell, a més dels secretaris de premsa dels sindicats, col·laboradors com Joaquín Ortíz, Victor Bermúdez, Carmen Yeste, Just Casas i Marc Sthele.
L’any 2005, dirigeix el periòdic Jordi Exposito de la Federació Local de Badalona i sent responsables de l’administració Jacinto Núñez i José Mª Sánchez. La seva seu va ser Badalona, tenint-la històricament Barcelona i Olot.
Des d’abril de 2008 fins a 2010, la seva seu de Redacció i Administració va estar a Terrassa, assumint-la els militants Elías D. Molins (Direcció), Xavier Barceló (Sotsdirecció), Sheila Ballesteros (Administració), Eloi Rovira (Redacció), Iván González (Redacció), Jesús Gómez (Redacció) i Lídia Ferraz (Redacció).

El 2010 va agafar les regnes de “la Soli” Aitor.P i el local de redacció es va traslladar al local de CNT de Cornellà.
Posteriorment va dirigir el periòdic Rubén Carrasco, i es va editar a Olot. Des del començament de l’any 2019 l’equip de redacció es troba a CNT Barcelona.
La dilatada trajectòria de l’edició fa d’aquest periòdic un mitjà pel qual es pot veure, des del punt de vista del moviment obrer, la història d’Espanya des de començaments del segle XX. És referent per a qualsevol estudi o recerca històrica sobre la CNT i les lluites obreres. Els propis inicis del moviment obrer espanyol, el període del pistolerisme, la república, la revolució social, la guerra civil, el llarg període de dictadura amb la repressió i l’exili i la transició tenen el seu reflex a les pàgines de les seves edicions.

DIRECCIÓ

INICIS

Jaime Bisbe (1907)
Tomás Herreros
Andrés Cuadros (accidentalment el 1910)
Joaquín Bueso (1910)
Andrés Cuadros (1911)
Manuel Andreu (1915)
Borovio (1916)
Pestaña (1917)
Alaiz, Carbó, Juan Gallego Crespo y Viadiu (1919)
Hermoso Plaja (1923)
Callejas (1924)

SEGONA REPÚBLICA I GUERRA CIVIL

Peiró (1930)
Alaiz (1931)
Corbella (1932)
Villar
Liberto Callejas (1936)
Jacinto Toryho (1937)
José Viadiu (1939)

FRANQUISME

Mariano Casasús
Fontaura
Aiguaviva

PERIODE DEMOCRÀTIC

Barnils (1978)
Severino Campos (1979)
Ramón Liarte (1981)
Carmen Díaz (1988)
Posa (1984)
Edo (1985)
Alemany, Josep
Alberto Sabadell
Adrià Sotés
Nuria Galdón (1995)
Josep-Suno Navarro (1997)
David Becerra (2000)
Marc Sthele (2004)
Jordi Exposito (2007)
Elías D. Molins (2008)
Aitor P. (2010)
Ruben Carrasco (2012)
David Becerra (2016)
Laura Sánchez (2018)
Jonathan Montañés (2023)