[Cultura] El panorama actual del llibre anarquista. Bussejant entre editorials.

| La Neurosis o Las Barricadas Editorial | Forma part de la tradició llibertària, potser d’una manera central, l’interès per la difusió de les seves idees. Al llarg de l’existència del que podria anomenar-se moviment anarquista (amb totes les cometes que es vulguin), han existit centenars de grups dedicats a la impressió de textos propis o traduïts, així com d’una infinitat de revistes i publicacions més o menys periòdiques. Lluny queden els temps en els quals el nombre d’exemplars es comptava per molts milers (valgui com a exemple que el folletó Doce pruebas de la inexistencia de Dios, de...

Read More

[Cultura] El panorama actual del libro anarquista. Buceando entre editoriales.

| La Neurosis o Las Barricadas Editorial | Forma parte de la tradición libertaria, quizá de una manera central, el interés por la difusión de sus ideas. A lo largo de la existencia de lo que podría llamarse movimiento anarquista (con todas las comillas que se quieran), han existido cientos de grupos dedicados a la impresión de textos propios o traducidos, así como de un sinfín de revistas y publicaciones más o menos periódicas. Lejos quedan los tiempos en los que el número de ejemplares se contaba por muchos miles (valga como ejemplo que el folleto Doce pruebas de...

Read More

[Opinió] Balada als nens pobres

Vaig reallotjar a la seva família l’any 2014. Tenia 12 anys. Cabell embolicat, mirada viva, extremadament prim. Quan els visitava em rebia amb efusió i un gran xoc de mans. La seva família va okupar seguint un relat de misèria que ja coneixem massa bé: desocupació, deutes, desnonament, fam i indigència. Ell estava un dia jugant a la play al sofà d’una casa convencional i l’endemà es trobava amuntegat amb els seus germans en un matalàs sota el sostre d’uralita d’una barraca. Allí vaig entrevistar a la seva família. Va ser de les poques vegades on em va semblar...

Read More

[Opinión] Balada a los niños pobres

Realojé a su familia en el 2014. Tenía 12 años. Pelo ensortijado, mirada viva, extremadamente delgado. Cuando los visitaba me recibía con efusión y un gran choque de manos. Su familia okupó siguiendo un relato de miseria que ya conocemos demasiado bien: desempleo, deudas, desahucio, hambre e indigencia. Él estaba un día jugando a la play en el sofá de una casa convencional y al día siguiente se encontraba amontonado con sus hermanos en un colchón bajo el techo de uralita de una chabola. Allí entrevisté a su familia. Fue de las pocas veces donde me pareció insultante pedir...

Read More

[Memòria] Ens ha deixat Joaquina Dorado

Joaquina Dorado ha mort. Desapareixen gairebé cent anys de lluita, ferma, continuada, revolucionària. A la vida orgànica o a la clandestinitat, a l’interior o a l’exili. Membre de les Joventuts Llibertàries del Poble Sec va esdevenir, durant la guerra, secretària general del sindicat de la Fusta. Va participar en el Fets de Maig. Amb la desfeta, passà a França on participa en la reconstrucció de la CNT entre “vacances” a camps de concentració, dels quals fugirà. Finalitzada la II Guerra Mundial, treballa a ambdues bandes de la frontera i, en una acció antifranquista és detinguda, torturada a Via Laietana...

Read More

[Opinió] Dins l’escalfor d’una abraçada

És curiós que sota el terme “relacions sexo-afectives” ( que m’agrada molt i més que el de “relacions sentimentals”) es parli i s’escrigui més de l’àrea sexual i molt poc de l’àrea afectiva…La sexualitat líquida com l’oli s’estén i s’impregna en l’actual societat líquida com diria Bauman, però sobre aquest tema ja vaig reflexionar en el text http://lasoli.cnt.cat/05/07/2016/amor-liquid-dependencies-emocionals/, on reflexionava sobre l’amor i la dependència emocional, la liquiditat i velocitat,de les relacions entre persones ja siguin tancades, obertes, o semidesnatades i en massa ocasions buides de gairebé tot excepte de velocitat,… Les relacions d’amistat veritables són segures i lliures,...

Read More

[Opinió] El ghetto i la PAH

Imatge: Fotomovimiento La següent reflexió probablement arriba tard per moltes que fa temps que tenen la sensibilitat requerida per a l’època. A algunes, durant un llarg període ens ha mancat la capacitat per habitar un territori, per captar la immanència dels gestos que expressen la vida comuna. Els fets més simples que constitueixen lo polític, eren aixafats contínuament per l’ímpetu malaltís de fer política. Paradoxalment, aquesta centralitat de la lògica militant es va diluir quan vaig deixar el – a priori – radical moviment llibertari de Barcelona, i aquest va ser substituït per formar part d’algo suposadament tan reformista...

Read More