Fotografia: CNT Olot. Ocupació del Patrimoni Sindical, any 1999.

El passat 20 de juliol de 2016, es feia pública la sentència sobre el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular contra el Reial decret-llei 13/2005, de 28 d’octubre, pel qual es modifica la Llei 4/1986, de 8 de gener, de cessió de béns del patrimoni sindical acumulat.

El Reial decret-llei 13/2005 és declarat inconstitucional pel Tribunal i, d’aquesta forma, expulsat de la legislació espanyola. El fonament per dictar aquesta sentència d’inconstitucionalitat es troba en la vulneració de l’article 86.1 de la Constitució Espanyola, que regula les condicions de recurs a la fórmula legislativa de Decret-llei.

La CNT manté una gran quantitat de recursos pendents de resoldre en el Tribunal Suprem des de 2006.

El citat precepte estableix que en cas d’extraordinària i urgent necessitat el Govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals, que adoptaran la forma de decrets-lleis. L’extraordinària i urgent necessitat a què al·ludeix el precepte constitucional suposa un requisit o pressupost habilitant d’inexcusable concurrència. El Tribunal, seguint la tesi reaccionària sostinguda pel Partit Popular en la seva demanda, no considera que el retard en la reparació de la injustícia històrica que va suposar la confiscació dels béns de les organitzacions sindicals i la situació d’incertesa en la titularitat de tals béns constitueixin casos d’extraordinària i urgent necessitat. El Tribunal s’acull també als posicionaments reaccionaris defensats pel Partit Popular i nega la inseguretat jurídica que generava l’indefinit manteniment d’incerteses sobre la titularitat d’uns béns i sobre la quantitat que hauria de satisfer-se per la restitució i els perjudicis que la demora a resoldre aquesta ocasionaven als seus beneficiaris, limitant la capacitat d’actuació d’uns subjectes, com els sindicats, l’activitat dels quals està constitucionalment reconeguda, així com negant la urgent necessitat de la reparació d’una injustícia històrica.

La declaració d’inconstitucionalitat del Reial decret-Llei 13/2005 anul·la tots els actes basats en aquest decret que no siguin ferms, és a dir, que anul·la tots els actes de revisió sobre les devolucions i compensacions del patrimoni sindical acumulat. Competeix ara al Tribunal Suprem dictar l’abast de l’aplicació d’aquesta sentència.

La Confederació Nacional del Treball manté una gran quantitat de recursos pendents de resoldre en el Tribunal Suprem des de 2006. Són ja deu anys esperant la resolució d’unes devolucions escasses, fins i tot ridícules comparades amb la quantitat compensada a UGT, i sembla que aquest retard augmentarà.

Des de la Confederació Nacional del Treball hem de criticar la vergonyosa dilació del procés per part del Tribunal Constitucional que ha trigat deu anys a dictar una sentència ridícula, que ni tan sols entra a resoldre la totalitat de qüestions plantejades i, en les quals si que resol, assumeix i còpia la totalitat de les tesis adduïdes pel Partit Popular.

Fotografia: Local de la CNT Villaverde. Ocupat des de l’1 de Maig de 1980.

És evident que es tracta d’una sentència política, que continua les tesis reaccionàries defensades pel Partit Popular sobre el patrimoni i la memòria històrica, les tesis d’aquells que van gaudir de quaranta anys de victòria dictatorial i que en porten uns altres quaranta administrant una altra victòria, la de la fi de la dictadura i l’inici d’una democràcia que deixava a tots en el mateix lloc: els colpistes i els seus fills governant; les víctimes i els seus fills derrotats, calumniats, oblidats.

Cal notar com la declaració d’inconstitucionalitat del Reial decret-llei 13/2005 per un error tècnic i polític del govern de torn desemboca en la injustícia que a 80 anys del cop militar de 1936 segueixi sense resoldre’s la devolució del patrimoni confiscat. Cal recordar que el cop feixista que va desembocar en una guerra i una dictadura criminals va tenir també un important component de classe i econòmic. Els colpistes no es van acontentar amb la il·legalització i persecució de les organitzacions obreres, entre les quals la de major importància, implantació, desenvolupament i pols revolucionari era la CNT. Els colpistes no solament van assassinar i van empresonar als militants obrers, sinó que també van incautar tots els seus béns i els de les seves organitzacions, que van ser posats al servei de la nova política feixista.

 

Fotografia: Local CNT Madrid al c/ Magdalena.

La restitució d’aquests béns és part fonamental en la reparació dels danys ocasionats per aquests colpistes assassins. Des de la Confederació Nacional del Treball seguirem reclamant la devolució íntegra del patrimoni de la nostra organització el 1936, i exigim la posada en marxa de formes de reparació d’aquesta injustícia històrica que continua fins als nostres dies.