Text: Joan Prat / Iru Moner

Les habitants del núm. 16 del passatge Espíria al barceloní barri de Vallcarca van rebre el passat 13 de juliol una ordre de llançament pel 20 de setembre d’enguany. Aquesta ordre amenaça seriosament l’habitatge de 12 persones del barri, entre elles una menor, que hi viuen des de fa dos anys en aquest bloc d’edificis buit des de la seva construcció durant els anys de la bombolla immobiliària de principis de segle. L’ordre de llançament, suposa així l’execució de la sentència emesa pel jutjat de primera instància núm. 55 de Barcelona on es dóna la raó ala Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de las Reestructuraciones Bancàries, més coneguda pel seu acrònim Sareb o com la va denominar el ministre d’economia en el moment de la seva creació, el “banc dolent”.

La terrassa del Blok Espíria suposa una bona talaia on contemplar Collserola i alguns dels barris de la ciutat de Barcelona. Si parem una mica més d’atenció, veurem que es pot fer una radiografia de l’actual estat del barri de Vallcarca. Entre els habitants que omplen de vida els seus carrers ens trobem turistes amb sandàlies i mitjons, samarretes de Messi i barrets exòtics que fan via cap al parc Güell desafiant la calor i la verticalitat d’aquests carrers. Però sobretot es veuen les cicatrius de l’especulació immobiliària.

Encastats entre pisos i habitatges de famílies treballadores, ens trobem alguns hostels i pisos turístic que amb la seva presència ja marquen quin pot ser el destí del districte sencer si es dóna via lliure a immobiliàries, constructores i empresaris del turisme. Doncs la moratòria Hotelera de la executiva Colau, no contempla el barri de Vallcarca. No són aquestes les úniques marques de la concepció de l’habitatge com a joc-negoci desenfrenat on sempre guanya la banca.

També hi ha els solars, el caramel especulatiu. I es aquí on rau la batalla entre un sector del veïnat, districte i les constructores. On la pugna per una reurbanització més sostenible, humana i popular, esta enfrontat les diferents parts. El problema rau en que, gran part del sòl vallcarquí és propietat de la immobiliària i constructora Núñez y Navarro, una de tantes promotores que va fer de Barcelona el seu casino particular on celebrar la seva festa de la totxana i llur ressaca va pagar la ciutadania mitjançant la creació de la Sareb com un ens públic, finançat per totes i que recull tots aquells habitatges que no es podien vendre i que en l’argot financer van passar a ser denominats “actius tòxics”.

És en la qualificació d’actiu tòxic i la seva adquisició per part de la Sareb on trobem l’origen de l’abandonament del Blok Espiria i la seva posterior recuperació per part de col·lectius del barri que la n del 2014 van decidir que aquell espai no podia restar abandonat. Com a dada fonamental tenim el que va dir Aristóbulo de Juan, reconegut assessor financer i ex director del Banc d’Espanya, el qual declarà que la factura real del rescat a la banca espanyola és de 103.000 millons d’euros pagats per erari públic.

Xaviera, una de les habitants del Blok Espíria, en declaracions a aquest mitjà denuncia que “Si l’ordre es fa efectiva, aquest bloc d’habitatges tornaran a estar abandonat, tal com estava abans que entréssim a viure”. Els advocats de la Sareb han argumentat que la missió d’aquest ens públic és vendre tots els immobles que tenen en cartera i que la presència d’okupes obstaculitza la seva feina. Malgrat aquesta explicació a dia d’avui és impossible trobar en cap portal immobiliari de Barcelona l’anunci de venda o lloguer els pisos que formen el Blok Espíria. Una de les possibles raons per les quals no s’ha trobat indicis de la comercialització d’aquest edifici, pot residir en el fet que gran part dels compradors dels immobles en cartera de la Sareb es concentren a l’exterior. El Regne Unit representa un 50% dels compradors que contrasta amb el 17% de béns immobles adquirits per compradors de l’estat espanyol.

Fotografia: Bloc La Bordeta (Sants)

Una de les altres cares d’aquest conflicte la posa l’Ajuntament de Barcelona.

Pressionats pel descontentament veïnal, les mobilitzacions en contra de l’especulació immobiliària a Vallcarca i el clima social contrari als abusos bancaris a finals del 2015, Eloi Badia regidor del districte de Gràcia i Robert Soro, conseller pel barri de Vallcarca van afirmar en el marc d’una reunió del consell de barri que articularien mecanismes de mediació per evitar que cap família es quedés al carrer. A dia d’avui, malgrat tots els intents fets per part de les habitants del Bloc Espíria des de que va arribar l’ordre de llançament, no s’ha rebut cap resposta per part del consistori barceloní. Tot i així les habitants de l’immoble amenaçat amb el desallotjament han impulsat la creació de la Plataforma d’Afectats per la Sareb per denunciar casos similars als que elles estan patint. Ja que als barris del Coll i la Teixonera, altres edificis es troben en una situació similar.

Des del Bloc però, afirmen que lluitaran per trobar una solució i evitar que el bloc de pisos quedi buit mentre 12 persones es queden al carrer.