Fotografia: Maky Gassin

Article de María Luisa Parra publicat a La Voz del Sur.

José Manuel i Aurora, treballador i ex empleada, expliquen la seva versió sobre l’assetjament laboral que han sofert per part dels responsables de diversos establiments de la cadena.

El van obligar a treballar com a reponedor amb 20 punts a la cama i un embenatge compressiu, li modifiquen l’horari “per castigar-lo” per haver-se operat de varius sota prescripció mèdica, rep pressions perquè substitueixi la imatge dels seus perfils a les xarxes socials pel de la marca de la cadena… Com a conseqüència de tot això, José Manuel Estudillo, del Puerto de santa Maria de 30 anys, des de 2006 treballador del Maxi DIA, situat a El Puerto —davant del Passeig— es troba de baixa laboral des del 7 de juny. Diagnòstic del psiquiatre: trastorn adaptatiu per assetjament laboral. Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb la cadena per conèixer la seva versió dels fets, però no ha obtingut resposta.

El cas d’aquest jove no és l’únic que suposadament té lloc en la famosa cadena de supermercats. Segons el sindicat CNT, hi ha detectats d’altres quatre casos més corresponents a diferents establiments de la província, encara que els afectats temen donar la cara per por. “És una situació quotidiana, qualsevol treballador del DIA pot dir que és l’habitual”, assegura Francisco José Cuevas Noa, secretari local de la CNT. Per això des del sindicat iniciaran aquest dilluns 8 de juliol una campanya de denúncia de casos d’assetjament laboral pels responsables dels supermercats DIA.

El 2007 José Manuel ja era un empleat fix de la plantilla. Tot marxava bé fins a 2011. “Em van sortir unes varius i havia d’operar-me, llavors em diuen que no haig d’operar-me, que ho hauria de fer durant les vacances”, explica. El que no s’imaginava és que li implicaria conseqüències tan greus. Va rebre l’alta de la mútua a les tres setmanes de ser operat. “Em diuen que em posaran a la caixa o en un altre lloc que no m’afecti”. Però no va estar així. Encara amb 20 punts a la cama esquerra, li assignen les tasques de reponedor, “em van dir que em busqués la vida”, i a més li van reduir les hores de contracte de 40 a 30, però li exigien el mateix treball. “Els vaig dir que si feia el treball de 40, que em paguessin les hores de 40 hores, i va venir el cap de Sevilla per dir-me que estava molt mal assessorat pel sindicat, que si volia que deixés el treball i vaig respondre que no, que jo volia continuar”.

El van amonestar perquè havia disminuït el seu treball voluntàriament. “Vaig respondre que era per la meva malaltia, no podia rendir com abans, ni com la resta”. Segons l’afectat, van voler baixar-li el càrrec, li van enviar a una suposada companya que en realitat l’investigava, treballava més hores de les estipulades i també el van fer responsable de la fruiteria. “Evidentment, si tens més tasques, no rendeixes igual; Em deien l’horari la nit abans. Si m’havia de donar puntades en el cul, me les donava. T’ha de donar temps, em deien”.

El pitjor va venir després quan va haver d’operar-se de la cama dreta al gener de 2016 i li tornen a insistir que la intervenció hauria de ser durant les seves vacances. El truquen per telèfon fins i tot de camí al quiròfan i cada dimecres durant les sis setmanes que va estar de baixa. Davant la pressió, va arribar a enviar la foto de la cama. Quan torna a la feina, li modificaven l’horari perquè no pugui descansar, el van pressionar perquè canviés d’aspecte, i la imatge dels perfils a les xarxes socials. “Em truquen quan dormo, em diuen que canviï la foto i que després segueixi dormint”. Fins que ja no va poder més. Va tenir un atac d’ansietat i des de llavors es troba de baixa. “El psiquiatre diu que els canvis de torns, de companys, el no tenir un horari fix… és una bomba de rellotgeria; pateixo insomni crònic, a nivell personal m’afectava perquè tot eren discussions amb la meva parella”. Avui segueix amb medicació.

El seu és un dels casos amb què treballa la CNT. El sindicat comprova la informació dels especialistes i els treballadors afectats, i l’advocat prepara un informe i s’interposen denúncies per assetjament si s’escau. Però no és l’únic cas d’assetjament laboral denunciat per treballadors d’aquesta cadena de supermercats. Aurora Van Echelpoel, establerta a Jerez, es va formar en el DIA de l’Asunción el 2007 i després la van passar a l’establiment situat a l’avinguda de Puertas del Sur. Ella va haver de treballar quan encara no s’havia recuperat d’una fractura en el peu produïda per una caiguda mentre treballava. “Em van fer signar un paper: que jo demanava baixar a 24, em van dir que si no ja sabia. Veient que la meva situació familiar era dolenta ho vaig signar. Em vaig incorporar col·locant el peu sobre la caixa forta —situada sota la caixa registradora—, deien que estava apta per treballar”.

Aurora deixa clar que és impossible fer el que et demanen en el temps establert i que ordenaven als empleats tasques per humiliar-los. Em pressionaven amb la nena perquè em deien que m’haurien de canviar de torn. I l’hi van canviar. “Qui havia a cuidar a la meva filla de sis anys, sola?. Vaig haver d’ensenyar a la meva filla a obrir la porta, a tancar-la, a utilitzar el microones i escalfar-se el menjar…”. I per descomptat, tenia por que Serveis Socials l’apartessin del seu costat per no poder cuidar-la. Va arribar a treballar amb tendinitis a la mà.

Finalment, el 2014, es va donar de baixa per una fractura al peu. Mes i mig després li van enviar la notificació d’acomiadament per baixa productivitat. “Aquest és el motiu estrella d’acomiadament a DIA”, afirma José Manuel. Quan el sindicat va contactar amb el supermercat i van esmentar l’acomiadament d’Aurora, l’empresa va respondre directament amb una sola paraula: “improcedent”. “Vaig sentir que em treia un gran pes de les espatlles. No he pogut cuidar en condicions a la meva filla durant diversos anys, encara que ella em diu que sóc una súper mare”.