Si les estudiants que van protestar a la UAM tinguessin el mitjà de comunicació més gran d’Espanya, segurament no farien escarnis.

Volen portar el debat del que va passar a una cosa tan buida com són els valors, a través de la seva cultura, la mateixa que en el cas del senyor Gónzalez va fer que avalés el major grup terrorista estatal que ha conegut Espanya, el GAL, la mateixa cultura que va introduir una reforma laboral que va desfermar el lliure mercat laboral a través de les ETT, cosa que portem pagant des de llavors amb la continua precarització, que ens va introduir a l’OTAN… així podria estar molta estona enumerant tota la seva cultura que estem patint a les nostres carns. Per no parlar ja del senyor Cebrián qui amb el seu imperi mediàtic ha estat avalant això durant anys, a través de portades, editorials i espai radiofònics. Ja ens coneixem el seu musical, amb els seus valors, els hem patit i els estem patint.

Si volen debatre el primer que hauríen de fer és donar veu a les que no la tenen.

Tot aquest discurs posa de nou de manifest que les classes socials segueixen vigents, i cada vegada més, els que controlen els mitjans de producció (en aquest cas mediàtics) i les que estan desposseïdes d’aquests mitjans i han d’utilitzar les eines que tenen a mà per fer-se sentir. No es facin els ximples, tenen molt clar que la guerra de classes segueix existint, l’alimenten cada dia amb les seves editorials, portades i altres llepaculs sortint als mitjans, l’estan guanyant i el millor és no explicitar-ho perquè les que la perden prenguin consciència d’això.

Els recordo que la seva posició de classe és aquella que els fa viure en barris residencials als afores amb seguretat, que comprin en llocs on no fan cua, que tinguin un oci al costat dels de la seva mateixa condició social, tot això no ho fan perquè és millor. Els recordo que ho fan per no ajuntar-se amb la massa, amb el poble, perquè això genera tensions que no poden controlar. El que els va passar a la UAM és fruit d’aquestes tensions, de ser una classe social diferent, que genera tensions pel poder que acumula, per molt que els pesi la universitat segueix sent un espai públic. No estan acostumats a escoltar discrepàncies en els seus cercles i quan surten d’ells hi ha vegades que els toca fer-ho, no ploraré per això, és més, me n’alegro que això segueixi passant.

Voler portar el debat a un altre lloc és pura ideologia de qui controlen aquests mitjans, no hi ha res a debatre sinó és en aquests termes, ja que treu el focus d’on està el problema real. Si volen debatre el primer que haurien de fer és donar veu a les que no la tenen, no intentar imposar la seva postura des dels seus mitjans, que és el que sempre fan. No hi ha debat possible així, si una de les parts té tot el poder sobre el discurs. Com que no ho faran, per això hi ha persones que prenen aquest espai públic que els pertany per fer-se sentir.

Senyors González i Cebrián, no avorreixin amb les seves estupideses, desgraciadament ja ens les coneixem.

Des d’aquí volia expressar tot el meu suport a la FEL i FEL Madrid, per tot el ruixat mediàtic que els està caient, seguiu així que ho esteu fent bé.