[CAT]

Molt s’ha parlat sobre el Real Decret del 8 de Març de 2019 sobre “Mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball”, publicat pel Govern d’Espanya un cop ja anunciat l’avançament de les eleccions generals.

Un Decret que reforma alguns articles de l’ordenament social en matèries de rellevància com mesures de protecció social, de foment de la contractació indefinida i mesures de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball. Periodistes, catedràtics i juristes de tota mena han escrit abundants articles sobre l’aplicació concreta de les mesures abans esmentades, amb especial èmfasis en la suposada obligatorietat de registre de la jornada laboral que venia a liquidar un litigi d’envergadura europea a nivell de jurisprudència sobre la matèria en els darrers anys.

No obstant això, poca ha sigut l’atenció de periodistes o tècnics en la matèria que ha acaparat una discreta disposició addicional primera titulada “Grup d’experts i expertes per la proposta d’un nou Estatut dels Treballadors”. En aquesta clàusula (i a la introducció del Decret) s’estableix que el Govern crea un equip d’experts i expertes que com bé diu el títol de la disposició duran a terme “els treballs i estudis preparatoris per a l’elaboració d’un nou Estatut dels Treballadors”.

Un paràgraf que no vindria més que a ser una mera declaració d’intencions si no fos perquè ja forma part del full de ruta del proper govern espanyol, amb el suport de PNV i la CEOE[i]. La introducció al debat públic de l’esmentada “motxilla austríaca” que pretén derogar el concepte actual d’indemnització de l’empresari i vindria a instaurar l’aplicació definitiva de l’acomiadament lliure i gratuït amb l’excusa d’un suposat pagament en diferit que farien les empreses al llarg de la nostra vida laboral.

Més enllà de les lluites internes de poder dels partits polítics, està en joc un procés de reforma de l’estatut dels treballadors i de model de negociació col·lectiva. Ja en el darrer any, quan semblava que el PSOE estava negociant amb CCOO i UGT els termes d’una possible derogació parcial de la darrera reforma laboral del 2012, sindicats com ELA denunciaven un intent de tancar “per dalt” la negociació col·lectiva sectorial a nivell estatal[ii]. Aquesta hipotètica reforma serviria per acordar innegociables aspectes de més rellevància en convenis d’àmbit inferior a l’estatal d’un determinat sector, com per exemple salaris, jornada laboral, etc.

Tot plegat una qüestió de rellevància atès que, com ja hem comentat en anteriors articles[iii], el model actual de negociació col·lectiva estatal fa aigües per la fragilitat de la posició sindical de CCOO i UGT, malgrat ser els més representatius a nivell estatal en la majoria de sectors. El gir cap a la negociació d’àmbits inferiors –sobretot d’empresa i centre de treball- dins el sindicalisme amb major capacitat d’adaptació a la situació imperant, està començant a posar en qüestió el paper d’agents socials als sindicats majoritaris d’àmbit estatal.

D’altra banda, el fet que el PNV estigui al país basc portant a terme una guerra de clavegueres contra el sindicalisme allà majoritari és un fet que no hauríem de passar per alt des del sindicalisme revolucionari ja que ens dona pistes de com és capaç d’adaptar-se l’Estat als canvis organitzatius de la classe treballadora, a fi de perpetuar el seu estatus. En aquest sentit els atacs fiscals a al Caixa de Resistència d’una banda, i a la promoció d’acords de concertació social entre govern i patronal bascs d’una banda, i amb el sindicalisme allà minoritari[iv] (CCOO i UGT) de l’altra, dóna sentit a un interès del PNV a un nou Estatut dels Treballadors que li permeti sortejar el paper “institucional” que teòricament li han de conferir a ELA i LAB a les meses de diàleg social boicotejades per aquests dos sindicats que sumen allí la majoria social i evidenciant la connivència entre la resta d’agents polítics, socials i empresarials.

Hem d’assumir el repte del segle XXI

Recentment la Ministra d’Economia ha vingut a ratificar lo anterior afirmant que no desitja invertir temps en derogar parcialment la reforma laboral, i sí en crear el nou Estatut dels Treballadors[v].

En aquest sentit des de CNT, si ens atenem als acords del nostre darrer XI Congrés on l’impuls a la negociació col·lectiva com a manifestació de l’acció directa de la classe treballadora rau en els centres de treball amb la vaga com a eix central, hem de promoure un front sindical que eixampli en tot cas els drets bàsics fonamentals del sindicalisme de classe i assembleari al marge dels comitès d’empresa, i alhora que impedeixi qualsevol intent de partits polítics i patronal de limitar la negociació col·lectiva en àmbits inferiors a la estatal.

En primer lloc perquè atempta al principi de descentralització que com a anarcosindicalistes defensem, amb un model sindical lligat a l’empresa i el territori, i en segon lloc perquè hem de ser capaços d’enfortir un model de negociació col·lectiva basat en el sindicat i no la representació unitària aïllada d’una política sindical de classe i amb vocació transformadora.

Fer front a aquesta nova disjuntiva ha de ser un repte que CNT no pot afrontar sola, però sí pot tenir un paper cohesionant a nivell estatal les diverses expressions sindicals amb una sensibilitat compartida.

 

Per Genís Ferrero, Secretari d’Acció Sindical i Jurídica de CNT Vallès Oriental

 

[CAST]

Mucho se ha hablado sobre el Real Decreto del 8 de Marzo de 2019 sobre “Medidas urgentes de protección social y de lucha contra la precariedad laboral en la jornada de trabajo”, publicado por el Gobierno de España una vez ya anunciado el avance electoral.

Un decreto que reforma algunos artículos del ordenamiento social en materias relevantes como protección social, fomento de la contratación indefinida y medidas de lucha contra la precariedad laboral en la jornada de trabajo. Periodistas, catedráticos y juristas de todo tipo han escrito abundantes artículos sobre la aplicación concreta de las medidas antes mencionadas, con especial énfasis en la supuesta obligatoriedad del registro de jornada laboral que venía a liquidar un litigio de envergadura europea a nivel de jurisprudencia sobre la materia en los últimos años.

No obstante esto, poca ha sido la atención recibida por parte de periodistas o técnicos en la materia que ha acaparado una discreta disposición adicional primera titulada “Grupo de expertos y expertas para la propuesta de un nuevo Estatuto de los Trabajadores”. En esta cláusula (y en la introducción del decreto) se establece que el Gobierno crea un equipo de expertos y expertas que, como bien dice el título de la disposición, llevarán a cabo “los trabajos y estudios preparatorios para la elaboración de un nuevo Estatuto de los Trabajadores”.

Un parágrafo que no vendría a ser más que una mera declaración de intenciones si no fuera porque ya forma parte de la hoja de ruta del propio gobierno español, con apoyo del PNV y la CEOE[i].La introducción al debate público de la mencionada “mochila austríaca” que pretende derogar el concepto actual de indemnización del empresario y que vendría a instaurar la aplicación definitiva del despido libre y gratuito con la excusa de un supuesto pago en diferido que harían las empresas a lo largo de nuestra vida laboral.

Más allá de las luchas internas de poder de los partidos políticos, está en juego un proceso de reforma del Estatuto de los Trabajadores y del modelo de negociación colectiva. Ya en el último año, cuando parecía que el PSOE estaba negociando con CCOO y UGT los términos de una posible derogación parcial de la última reforma laboral de 2012, sindicatos como ELA denunciaban un intento de cerrar “por arriba” la negociación colectiva sectorial a nivel estatal[ii]. Esta hipotética reforma serviría para pactar innegociables aspectos de relevancia en convenios de ámbito inferior al estatal en un determinado sector, como por ejemplo los salarios, la jornada laboral, etc.

Todo ello supone una cuestión de relevancia ya que, como hemos comentado en anteriores artículos[iii], el modelo actual de negociación colectiva estatal hace aguas por la frágil posición sindical de CCOO y UGT, a pesar de ser los más representativos a nivel estatal en la mayoría de sectores. El giro hacia la negociación colectiva de ámbitos inferiores –sobre todo a nivel de empresa y centro de trabajo- dentro del sindicalismo con mayor capacidad de adaptación a la situación imperante, está empezando a poner en cuestión el papel de agentes sociales a los sindicatos mayoritarios de ámbito estatal.

Por otro lado, el hecho de que el PNV esté en el País Vasco llevando a cabo una guerra de cloacas contra el sindicalismo allí mayoritario es un hecho que no deberíamos pasar por alto desde el sindicalismo revolucionario ya que nos da pistas de cómo es capaz de adaptarse el Estado a los cambios organizativos de la clase trabajadora, con tal de mantener su estatus. En este sentido los ataques fiscales a la Caja de Resistencia por un lado, y a la promoción de acuerdos de concertación social entre gobierno y patronal vascos de un lado, con el sindicalismo allí minoritario[iv] (CCOO y UGT) de otro, da sentido al interés del PNV a un nuevo Estatuto de los Trabajadores que le permita sortear el papel “institucional” que teóricamente deben conferir a ELA y LAB en las mesas de diálogo social boicoteadas por estos dos sindicatos que allí suman mayoría social, evidenciando la connivencia entre el resto de agentes políticos, sociales y empresariales.

Hemos de asumir el reto del siglo XXI

Recientemente la Ministra de Economía ha venido a ratificar lo anterior afirmando que no desea invertir tiempo en derogar parcialmente la reforma laboral, y sí en crear el nuevo Estatuto de los Trabajadores[v].

En este sentido, desde CNT, si nos atenemos a los acuerdos de nuestro último XI Congreso donde el impulso a la negociación colectiva como manifestación de la acción directa de la clase trabajadora radica en los centros de trabajo con la huelga de eje principal, hemos de promover un frente sindical que amplíe en todo caso los derechos básicos y fundamentales del sindicalismo de clase y asambleario al margen de comités de empresa, a la vez que impida cualquier intento de partidos políticos o patronal de limitar la negociación colectiva en ámbitos inferiores al estatal.

En primer lugar porque atenta al principio de descentralización que como anarcosindicalistas defendemos, con un modelo sindical ligado a la empresa y al territorio, y en segundo lugar porque hemos de ser capaces de fortalecer un modelo de negociación colectiva basado en el sindicato y no en la representación unitaria aislada de una política sindical de clase y de vocación transformadora.

Hacer frente a esta nueva disyuntiva ha de ser un reto que CNT no puede afrontar sola, pero sí puede tener un papel cohesionador a nivel estatal de las diversas expresiones sindicales con una sensibilidad compartida.

 

Por Genís Ferrero, Secretario de Acción Sindical y Jurídica de CNT Vallès Oriental

 

Fuentes 

[i] El presidente de CEOE pide a PP y Ciudadanos que se abstengan en la investidura y “dejen gobernar a Sánchez”, articlepublicat a El Mundo el 30 d’abril de 2019.

http://www.elmundo.es/economia/2019/04/30/5cc74a96fdddff1e7b8b4646.html

 

[ii] “El sindicato ELA rechaza la estatalización de convenios”, noticia publicada a Notícias de Guipuzkoa.

https://m.noticiasdegipuzkoa.eus/2018/12/20/economia/el-sindicato-ela-rechaza-la-estatalizacion-de-convenios

 

[iii] “La negociaciócol·lectiva de CNT, actualitat i futur” publicat Solidaridad Obrera el 31 d’octubre de 2018

“La CNT davant el repte de les noves relacionslaborals”, publicat a Solidaridad Obrera el 28 d’agost de 2018.

 

[iv] “ELA y LAB denuncian al Gobierno Vasco por sabotear las mayorías sindicales vascas”

https://www.ela.eus/es/noticias/ela-y-lab-denuncian-al-gobierno-vasco-por-sabotear-las-mayorias-sindicales-vascas

 

“El Acuerdo no limita la estrategia estatalizadora”

https://www.ela.eus/es/noticias/el-gobierno-vasco-desprecia-las-mayorias-sindicales

 

[v] “La ministra de Economía cierra la puerta a revertir la reforma laboral” noticia publicada por eldiario.es el 30 de mayo de 2019.

https://www.eldiario.es/economia/ministra-Economia-portazo-contrarreforma-laboral_0_904660144.html

 

Imagen:  https://medium.com/@diegogarciadiegoinfo/luz-verde-a-la-negociaci%C3%B3n-de-un-nuevo-estatuto-de-los-trabajadores-52d65e27223b