[CAT]

Migració femenina: una problemàtica estructural

En el cas de la migració femenina, cal tenir en compte que hi ha raons estructurals que empenyen a moltes dones, normalment de països amb una fràgil situació econòmica, a migrar. Aquestes raons poden aglutinar-se en les estructures de poder fortament patriarcals, amb una gran influència sobre la societat, existents en molts dels països de procedència d’aquestes dones. Podem pensar, en un primer moment, que les causes de la migració poden ser de naturalesa diversa: raons econòmiques, conflictes armats, pressió social o fins i tot dures represàlies a persones per la seva orientació sexual o la mutilació genital. No obstant això, si ens submergim en profunditat dins de cadascuna d’aquestes causes, podem trobar un focus comú: els rols de gènere sorgits a partir d’estructures patriarcals. A causa d’això, les dones no només es veuran obligades a migrar, sinó que tampoc ho tindran fàcil en els països receptors: moltes acaben prestant els seus serveis en el mercat del treball informal -treball exercit a les llars, cures o treball sexual, per esmentar alguns d’ells- quedant desprotegides pel que fa a drets laborals i en matèria de Seguretat Social. Al final, moltes d’aquestes dones acaben sent invisibilitzades, passant desapercebudes – per dir-ho d’alguna manera- per a una bona part de la societat: el treball dins de les llars i les cures no tenen el mateix nivell de reconeixement que un altre tipus d’ocupacions. El treball sexual no només no està reconegut, sinó que està estigmatitzat. Com a afegit, són dones i, a més, estrangeres.

En aquest sentit, considerem interessant esmentar un dels treballs de la investigadora en Dret del Treball transnacional i justícia social Adelle Blackett, en el qual cita a l’autor Branko Milanovik i el seu treball, Global Inequality (1). Aquest formula la pregunta de si les oportunitats que una persona tindrà durant la seva vida dependran, més que de l’estrat social al que pertanyi des del seu naixement, del país del qual procedeix. En aquest cas, encara que trobem que la classe social a la qual pertanyen totes aquestes treballadores marroquins és un moll que els hi dóna l´empenta per abandonar el seu país, és l’estat econòmic, social i polític establert en els seus països d’origen el que veritablement les aboca a marxar, la qual cosa ens porta a apuntar novament a les estructures patriarcals de poder de les que hem parlat en el paràgraf anterior.

Arribats a aquest punt, no és absurd canviar el terme invisibilització per discriminació. I encara podem anar més enllà, perquè trobant en aquestes dones diversos elements de discriminació -sexe, origen, nivell econòmic- podem parlar directament de multidiscriminació. Les persones víctimes de situacions multidiscriminatories tenen més probabilitats de patir vulneracions dels drets humans, com queda clar en aquest cas. La seva doble condició de dona i migrant les col·loca en una posició des de la qual difícilment poden fer-se sentir de la mateixa manera que un home, per exemple, espanyol, o que la seva nacionalitat no estigui vinculada a cap país pobre. Que una persona pateixi malnutrició com a conseqüència de les seves condicions laborals, que no compti amb descansos, que arribi a ser maltractada verbal i físicament durant el desenvolupament de les seves funcions – algunes treballadores han relatat rebre fuetades per part dels seus caps-, que les seves condicions de vida siguin tan precàries que ni tan sols puguin netejar-se en finalitzar la seva jornada, i d´altres de les que hem tingut coneixement en investigar sobre aquest cas ens porta a preguntar-nos on són els drets humans d’aquestes dones.

Aquí no ens podem quedar únicament amb lo laboral, de cap manera. És fonamental portar aquest cas a una esfera superior, com és l’esfera dels drets humans i mirar-lo amb aquesta lupa. De fet, la lupa dels drets humans hem de fer-la servir en analitzar moltes situacions laborals que, actualment, s’estan donant a nivell mundial. En parlar de drets humans, tendim a pensar en víctimes de conflictes bèl·lics, crisis humanitàries o lluites socials que ara estan molt presents. Però què passa amb el treball? El treball és un dret humà fonamental(2), on les seves característiques principals han de ser les condicions satisfactòries del mateix i que aquest li permeti portar una vida, tant per al treballador o la treballadora, com per a la seva família, una existència conforme a la dignitat humana.

La inefectivitat del silenci

Les més de 5.000 explotacions agràries, l’activitat de les quals es basa en la plantació i recol·lecció de maduixes, es troben ubicades en diferents emplaçaments de la província d’Huelva. Tots aquests llocs tenen el factor comú de ser localitats amb una superfície no molt extensa, ni excessivament poblades. En aquest sentit, i des del nostre punt de vista personal, ens crida l’atenció el fet que hagin estat dos reporteres alemanyes les que hagin fet la denúncia pública d’aquesta situació, ja que ens preguntem si ningú sospitava, d’alguna manera, del que allà estava succeint. ¿Ningú, a nivell local, sospitava res? És cert que totes les treballadores afectades guardaven silenci, aterrides i sense saber en qui confiar, ni a on anar. Però, i les institucions públiques? I les organitzacions socials? Autoritat Laboral – en les seves inspeccions d’ofici-, associacions, ONGs … ningú mai va tenir, tal com els va passar a les reporteres alemanyes, la més mínima sospita? És que algunes persones i els seus problemes es tornen, en certa manera, invisibles davant els ulls de la resta de la societat?

No volem concloure aquest article sense mostrar el nostre suport no només a aquestes dones, sinó a tots i totes aquells i aquelles que, a dia d’avui, estan suportant condicions de treball esclaves, sotmesos i sotmeses als designis dels que només pensen en el seu benefici – no només en termes econòmics, sinó també arribant a utilitzar a aquestes persones per a la satisfacció dels seus més baixos instints-, i que des de la seva posició de superioritat arraconen als seus treballadors i treballadores fent servir, en la majoria dels casos, el seu gènere, la seva nacionalitat, la seva raça o la seva orientació sexual per despullar-les de tots els seus drets i, per tant, de la seva dignitat. És més que necessari donar veu a aquells i aquelles que no només són silenciats i silenciades, sinó també invisibilitzats i invisibilitzades, encara que també usats i usades quan, darrere de la consecució d’uns interessos concrets i de forma perversa, passen de ser mercaderia a ser una eina. No, no són ni una cosa, ni l’altra: són éssers humans.

 

[CAST]

Migración femenina: una problemática estructural

En el caso de la migración femenina, es necesario tener en cuenta que existen razones estructurales que empujan a muchas mujeres, normalmente de países con una frágil situación económica, a migrar. Estas razones pueden aglutinarse en las estructuras de poder fuertemente patriarcales, con una gran influencia sobre la sociedad, existentes en muchos de los países de procedencia de estas mujeres. Podemos pensar, en un primer momento, que las causas de la migración pueden ser de naturaleza diversa: razones económicas, conflictos armados, presión social o incluso duras represalias a personas por su orientación sexual o la mutilación genital. Sin embargo, si nos sumergimos en profundidad dentro de cada una de estas causas, podemos encontrar un foco común: los roles de género surgidos a partir de estructuras patriarcales. Debido a esto, las mujeres no sólo se verán obligadas a migrar, sino que tampoco lo tendrán fácil en los países receptores: muchas acaban prestando sus servicios en el mercado del trabajo informal –trabajo desempeñado en los hogares, cuidados o trabajo sexual, por mencionar algunos de ellos- quedando desprotegidas en cuanto a lo que a derechos laborales y prestaciones de la Seguridad Social se refiere-. Al final, muchas de estas mujeres acaban siendo invisibilizadas, pasando desapercibidas – por decirlo de alguna manera- para una buena parte de la sociedad: el trabajo dentro de los hogares y los cuidados no tienen el mismo nivel de reconocimiento que otro tipo de empleos. El trabajo sexual no sólo carece de reconocimiento, sino que está estigmatizado. Como añadido, son mujeres y, además, extranjeras.

En este sentido, considero interesante hacer mención de uno de los trabajos de la investigadora en Derecho del Trabajo transnacional y justicia social Adelle Blackett, en el que cita al autor Branko Milanovik y su trabajo, Global Inequality[1]. Este formula la pregunta de si las oportunidades que una persona tendrá durante su vida dependerán, más que del estrato social al que pertenezca desde su nacimiento, del país del que procede. En este caso, aunque encontramos que la clase social a la que pertenecen todas estas trabajadoras marroquíes es un muelle que las empuja a abandonar su país, es el estado económico, social y político establecido en sus países de origen el que verdaderamente las aboca a marchar, lo cual nos lleva a apuntar nuevamente a las estructuras patriarcales de poder de las que hemos hablado en el párrafo anterior.

Llegados a este punto, no es descabellado cambiar el término invisibilización por discriminación. Y aún podemos ir más allá, porque al encontrar en estas mujeres diversos elementos de discriminación –sexo, origen, nivel económico- podemos hablar directamente de multidiscriminación. Las personas víctimas de situaciones multidiscriminatorias tienen más probabilidades de sufrir vulneraciones de derechos humanos, como queda claro en este caso. Su doble condición de mujer y migrante las coloca en una posición desde la que difícilmente pueden hacerse oír de la misma manera que un hombre, por ejemplo, español, o cuya nacionalidad no esté vinculada a ningún país pobre. Que una persona sufra malnutrición como consecuencia de sus condiciones laborales, que no cuente con descansos, que llegue a ser maltratada verbal y físicamente durante el desempeño de sus funciones – algunas trabajadoras han relatado recibir latigazos por parte de sus jefes-, que sus condiciones de vida sean tan precarias que ni tan siquiera puedan asearse al finalizar su jornada, y otras de las que hemos tenido conocimiento al investigar sobre este caso nos lleva a preguntarnos dónde están los derechos humanos de estas mujeres.

Aquí no nos podemos quedar con lo puramente laboral, de ninguna manera. Es fundamental llevar este caso a una esfera superior, como es la esfera de los derechos humanos y mirarlo con esa lupa. De hecho, la lupa de los derechos humanos debemos usarla al analizar muchas situaciones laborales que, actualmente, se están dando a nivel mundial. Al hablar de derechos humanos, tendemos a pensar en víctimas de conflictos bélicos, crisis humanitarias o luchas sociales que ahora están muy presentes. Pero ¿qué pasa con lo laboral? El trabajo es un derecho humano fundamental[2], donde sus características principales deben ser las condiciones satisfactorias del mismo y que este le permita llevar una vida, tanto para el trabajador o la trabajadora, como para su familia, una existencia conforme a la dignidad humana.

La inefectividad del silencio

Las más de 5.000 explotaciones agrarias[3], cuya actividad se basa en la plantación y recolección de fresas, se encuentran ubicadas en diferentes emplazamientos de la provincia de Huelva. Todos estos lugares tienen el factor común de ser localidades con una superficie no muy extensa, ni excesivamente pobladas[4]. En este sentido, y desde nuestro punto de vista personal, nos llama la atención el hecho de que hayan sido dos reporteras alemanas quienes hayan hecho la denuncia pública de esta situación, ya que nos preguntamos si nadie sospechaba, de alguna manera, de lo que allí acontecía. ¿Nadie, a nivel local, sospechaba nada? Cierto es que todas las trabajadoras afectadas guardaban silencio, aterrorizadas y sin saber en quién confiar, ni a dónde acudir. Pero, ¿y las instituciones públicas? ¿y las organizaciones sociales? Autoridad Laboral – en sus inspecciones de oficio-, asociaciones, ONGs… ¿nadie nunca tuvo, tal y como les pasó a las reporteras alemanas, la más mínima sospecha? ¿Acaso algunas personas y sus problemas se vuelven, en cierta manera, invisibles ante los ojos del resto de la sociedad?

No queremos concluir este artículo sin mostrar nuestro apoyo no sólo a estas mujeres, sino a todos y todas aquellos y aquellas que, a día de hoy, están soportando condiciones de trabajo esclavas, sometidos y sometidas a los designios de quienes sólo piensan en su beneficio – no sólo en términos económicos, sino también llegando a utilizar a estas personas para la satisfacción de sus más bajos instintos-, y que desde su posición de superioridad arrinconan a sus trabajadores y trabajadoras usando, en la mayoría de los casos, su género, su nacionalidad, su raza o su orientación sexual para despojarles de todos sus derechos y, por ende, de su dignidad. Es más que necesario dar voz a aquellos y aquellas que no sólo son silenciados y silenciadas, sino también invisibilizados e invisibilizadas, aunque usados y usadas cuando, en pos de la consecución de unos intereses concretos y de forma perversa, pasan de ser mercancía a ser una herramienta. No, no son ni lo uno, ni lo otro: son seres humanos.

BIBLIOGRAFÍA

[1] BLACKET, A. (2018). Review Essay / Recension critique. Canadian Journal of Law and Society / Revue Canadienne Droit Et Société, 33 (2), pp. 284 – 284. doi:10.1017/cls.2018.14

[2] Recogido en el Artículo 23 de la Declaración Universal de Derechos Humanos de 1948.

[3] http://www.infoagro.com/frutas/frutas_tradicionales/fresas.htm [Consultada el 20/03/19]

[4] Un ejemplo de ello es la popular localidad fresera de Palos de la Frontera, cuya extensión abarca 43,3 km2 y cuya población asciende a 11.112 habitantes. Fuente: INE, 2018.

[5] BLACKET, A. (2018). Review Essay / Recension critique. Canadian Journal of Law and Society / Revue Canadienne Droit Et Société, 33 (2), pp. 284 – 284. doi:10.1017/cls.2018.14

[6] MACKINNON, C. (1987). “Difference and Dominance: On Sex Discrimination”, Feminism Unmodified: Discourses of Life and Law, Harvard University Press

[7] MARION YOUNG, I. (2002). “Equality of whom? Social Groups and Judgements of Injustice”, The Journal of Political Philosophy, Volume 9, Number 1

[8] MORENO NIETO, J. (2009). “Los contratos en origen de temporada: mujeres marroquíes en la agricultura onubense”, Revista de Estudios Internacionales Mediterráneos – REIM, Nº 7 [ISSN: 1887 – 4460]