[CAT]

En la nit de dissabte passat un treballador de l’empresa de repartiment de menjar a domicili Glovo va morir com a conseqüència d’un accident de treball. Mentre conduïa la seva bicicleta, el treballador va ser atropellat per un camió de les escombraries en un cèntric enclavament de la ciutat de Barcelona.

Volem reiterar dos conceptes del paràgraf anterior: treballador i accident de treball. El repartidor mort era un treballador, i no un col·laborador, d’aquesta empresa. Per això, l’accident que li ha costat la vida no és un simple accident de trànsit, com ha esmentat Glovo públicament, sinó que és un accident de treball. Per a l’empresa multinacional Glovo, col·laborador és la manera més convenient -per a ells, és clar-, d´anomenar als seus empleats i empleades. D’aquesta manera, l’empresa es renta les mans pel que fa al compliment de les múltiples responsabilitats que es generen en una relació laboral, sent una de les més importants el vetllar per la seguretat i la salut dels i les treballadors i treballadores. I el rentat de mans segueix quan l’empresa, a més de tenir el “detall” de lamentar aquest fatídic succés mitjançant un comunicat públic, apel·la en el mateix a una assegurança privada per fer front a l’accident. Respecte a això, tenim una cosa que dir-li a aquests nous esclavistes: els diners no ho arreglen tot.

Glovo està acostumada a un lucre fàcil que no només resideix en l’acomodament dels consumidors, sinó en la precarització absoluta de les condicions de treball i en l’abús de les persones que recorren a aquest tipus de llocs de treball com a única sortida possible. Glovo no només reparteix menjar, sinó que també reparteix una bona ració d’explotació i vulneració de drets entre tots i cadascun dels seus riders: autònoms anomenats col·laboradors – com eufemisme de treballador-, jornades interminables, salaris miserables, omissió de qualsevol tipus d’informació i formació als seus col·laboradors pel que fa a les mesures de prevenció de riscos laborals, i podríem seguir esmentant irregularitats. Un rentat de mans absolut, però per al que ara, després del succeït, esperem que no tinguin prou sabó. Ara, la seva cobdícia disfressada d’infantilisme, on res volen que sembli el que veritablement és, s’ha acabat destapant de la pitjor de les maneres.

Com a empresa que són han de saber i assumir que qualsevol persona que presti serveis per a ells de forma aliena, sotmesa a les seves ordres i usant equips proporcionats per l’empresa és un treballador per compte aliè, i no un autònom. I això no ho diem nosaltres, ho diu la nostra legislació, la mateixa que també estableix que tindran la consideració d’accident laboral aquells en què existeixi un nexe causal entre treball i accident. No cal ser molt espavilat per arribar a la conclusió de que el col·laborador mort estava obeint ordres, ja que aquestes persones no organitzen el seu treball segons els seus propis criteris, sinó seguint els de l’empresa. També queda clar que, per a poder realitzar els repartiments, aquesta persona feia servir una motxilla isotèrmica proporcionada per la multinacional. En quant a l’accident, s’hauran aclarir les circumstàncies del mateix, però tot apunta que el rider estava dins la seva jornada laboral.

És innegable que, malauradament, els accidents ocorren. No obstant això, i pel que fa a seguretat i salut en el treball es refereix, hem fet grans avenços reflectits en un descens de la sinistralitat laboral, la qual cosa vol dir que a dia d’avui comptem amb mitjans suficients com per evitar una bona part d’aquests. No obstant això, en un mercat laboral precaritzat on aquesta realitat és sinònim de perill, d’increment del risc, podem dir que estem en ple retrocés: aquestes empreses decideixen ignorar, darrere d’una maximització dels seus beneficis, totes les obligacions establertes en matèria de prevenció de riscos laborals, servint als seus treballadors i a les seves treballadores una bona ració de condicions de treball miserables i perilloses.

Ara correspon aclarir els fets perquè l’empresa assumeixi les conseqüències legals originades com a conseqüència d’aquest accident laboral. Però no només la justícia ha de ser la responsable de posar a Glovo al seu lloc, sinó que tots i totes els i les riders, tots i totes els i les seus i seves treballadors i treballadores, tenen força més que suficient per fer valer els seus drets, organitzant-se i lluitant.

Des de CNT volem mostrar el nostre absolut rebuig a aquest tipus d’empreses, assenyalant-ne les irregularitats i les seves tristes conseqüències. Lamentem la mort d’aquest treballador, com també lamentem profundament que aquest tipus d’emprenedors de la precarietat facin el que vulguin en un escenari de capitalisme salvatge on la vida de les persones sembla no importar.

 

[CAST]

Glovo: la nueva era del terrorismo patronal

En la noche del sábado pasado un trabajador de la empresa de reparto de comida a domicilio Glovo falleció como consecuencia de un accidente de trabajo. Mientras conducía su bicicleta, el trabajador fue atropellado por un camión de la basura en un céntrico enclave de la ciudad de Barcelona.

Queremos reiterar dos conceptos del párrafo anterior: trabajador y accidente de trabajo. El repartidor fallecido era un trabajador, y no un colaborador, de esta empresa. Por eso, el accidente que le ha costado la vida no es un simple accidente de tráfico, como ha mencionado Glovo públicamente, sino que es un accidente de trabajo. Para la empresa multinacional Glovo, colaborador es la manera más conveniente –para ellos, claro está-, de llamar a sus empleados y empleadas. De esta manera, la empresa se lava las manos en cuanto al cumplimiento de las múltiples responsabilidades que se generan en una relación laboral, siendo una de las más importantes el velar por la seguridad y la salud de los y las trabajadores y trabajadoras. Y el lavado de manos sigue cuando la empresa, además de tener el “detalle” de lamentar este fatídico suceso mediante un comunicado público, apela en el mismo a un seguro privado para hacer frente al accidente. Respecto a esto, tenemos algo que decirle a estos nuevos esclavistas: el dinero no lo arregla todo.

Glovo está acostumbrada a un lucro fácil que no sólo reside en el acomodamiento de los consumidores, sino en la precarización absoluta de las condiciones de trabajo y en el abuso de las personas que recurren a este tipo de empleos como única salida posible. Glovo no sólo reparte comida, sino que también reparte una buena ración de explotación y vulneración de derechos entre todos y cada uno de sus riders: autónomos llamados colaboradores – como eufemismo de trabajador-, jornadas interminables, salarios miserables, omisión de cualquier tipo de información y formación a sus colaboradores en cuanto a medidas de prevención de riesgos laborales, y podríamos seguir mencionando irregularidades. Un lavado de manos absoluto, pero para el que ahora, tras lo sucedido, esperemos que no tengan suficiente jabón. Ahora, su codicia disfrazada de infantilismo, donde nada quieren que parezca lo que verdaderamente es, se ha acabado destapando de la peor de las maneras.

Como empresa que son deben saber y asumir que cualquier persona que preste servicios para ellos de forma ajena, sometido a sus órdenes y usando equipos proporcionados por la empresa es un trabajador por cuenta ajena, y no un autónomo. Y esto no lo decimos nosotros, lo dice nuestra legislación, la misma que también establece que tendrán la consideración de accidente laboral aquellos en los que exista un nexo causal entre trabajo y accidente. No hace falta ser muy avispado para llegar a la conclusión de que el colaborador fallecido estaba obedeciendo órdenes, ya que estas personas no organizan su trabajo según sus propios criterios, sino siguiendo los de la empresa. También queda claro que, para poder realizar los repartos, esta persona usaba una mochila isotérmica proporcionada por la multinacional. En cuanto al accidente, se deberán aclarar las circunstancias del mismo, pero todo apunta a que el rider estaba dentro de su jornada laboral.

Es innegable que, desgraciadamente, los accidentes ocurren. No obstante, y en cuanto a seguridad y salud en el trabajo se refiere, hemos hecho grandes avances reflejados en un descenso de la siniestralidad laboral, lo cual significa que a día de hoy contamos con medios suficientes como para evitar una buena parte de estos. Sin embargo, en un mercado laboral precarizado donde esta realidad es sinónimo de peligro, de incremento del riesgo, podemos decir que estamos en pleno retroceso: estas empresas deciden ignorar, en pos de una maximización de sus beneficios, todas las obligaciones establecidas en materia de prevención de riesgos laborales, sirviendo a sus trabajadores y trabajadoras una buena ración de condiciones de trabajo miserables y peligrosas.

Ahora corresponde esclarecer lo sucedido para que la empresa asuma las consecuencias legales originadas como consecuencia de este accidente laboral. Pero no sólo la justicia debe ser la responsable de poner a Glovo en su sitio, sino que todos los y las riders, todos sus trabajadores y trabajadoras, tienen fuerza más que suficiente para hacer valer sus derechos, organizándose y luchando.

Desde CNT queremos mostrar nuestro absoluto rechazo a este tipo de empresas, señalando sus irregularidades y sus tristes consecuencias. Lamentamos el fallecimiento de este trabajador, como también lamentamos profundamente que este tipo de emprendedores de la precariedad campen a sus anchas en un escenario de capitalismo salvaje donde la vida de las personas parece no importar.