[CAT]

És possible aconseguir objectius des de el parlament?

Els únics objectius que es poden aconseguir per la via electoral són petites reformes dintre del capitalisme. Si el parlamentarisme fos una via útil per un canvi social real, seria il·legal. El parlamentarisme és una via morta. L’objectiu és tenir-nos entretingudes, il·lusionades i esperançades quan anem a votar i intentem canviar de govern. Després de l’arribada de la democràcia al 78, fou el partit UCD (Unió de Centre Democràtic) qui es va encarregar de donar els primers passos de la falsa transició del franquisme cap a la democràcia.

Fins ara, s’han intercanviat el govern entre el PP i el PSOE. Més de quaranta anys de bipartidisme. Ens hem adaptat a la globalització, a Europa, a l’euro i a tota ordre que els nostres insignificants polítics reben des de dalt. El bipartidisme i la passivitat dels partits polítics front als problemes que afectaven a la societat després de la “crisi”, donaren pas a altres partits, noves agrupacions d’esquerra i també de dretes, o obertament capitalistes. Avui, aquests i alguns més, intenten substituir als vell partits, igual que a les darreres dècades del segle passat.

El feixisme espanyol florí amb les idees de Primo de Rivera, i l’esquerra parlamentaria amb Pablo Iglesias al front del PSOE, volent posar fi al bipartidisme del període històric conegut com la restauració. Curiosament, després del bipartidisme teníem a Albert Rivera com a lider de la nova dreta espanyola amb Ciutadans i al nou Pablo Iglesias de la nova esquerra parlamentaria amb Podemos. Mínimament curiosa la coincidència dels noms, encara que sigui pura casualitat.

Les trampes del capital sempre són les mateixes, i mentre no les estudiem caurem una i altra vegada en els mateixos enganys. Pel mercat i els poders, és a dir, pel sistema capitalista, l’important és que el sistema segueixi funcionant. No els importa la tendència ideològica del partit de torn mentre segueixi les seves ordres. Si un partit aconsegueix entrar a les institucions i assolir una representació parlamentaria important, és perquè el sistema no té por a les seves intencions. Les multinacionals i el mercat no deixen ascendir a ningú que els pugui posar en perill. Tot diputat o conseller rebrà un bon sou de l’estat i així passarà a ser un treballador d’ell.

Qui hagui ofert solucions des de el parlament ha mentit al poble. La política parlamentaria és la lògica oposada a la d’una treballadora. Si la treballadora no fa bé la seva feina és acomiadada, però, el polític que no compleix amb les seves promeses al poble, es ascendit i podrà seguir exercint. És un joc de doble tall, fa bé el seu treball d’enganyar al poble i és recompensat pels que veritablement manen.

Per tirar endavant una campanya electoral fa falta un gran capital apart de les desorbitades xifres de diner públic que reben per publicitar-se. Els partits que arriben a fer-se coneguts són els que reben més ajudes econòmiques de “particulars”. En els últims anys, el tema més persistent ha estat la corrupció. La corrupció ha existit sempre, altre cosa es preguntar-nos perquè ens l’ensenyen ara. Ens ensenyen la corrupció dels polítics visibles. Però ja sabem, que estigui en el partit que estigui, no són més que titelles del capital i que des de el darrera ens governen altres persones a les que no posem cara; també hauríem de preocupar-nos del que puguin estar robant aquells que són desconeguts per nosaltres. La corrupció visible que ens mostra la televisió és la punta de l’iceberg. Després de tants escàndols televisats, la gent es conforma amb un partit que no robi, els és igual que sigui de dretes o d’esquerres. Aquest és el triomf del sistema! Un cop més no qüestionem el capitalisme i l’explotació. Els partits d’ara gestionen el país i les seves empreses, no fan res més, són simples tecnòcrates. És completament visible que qui està en el govern solament compleix les ordres de l’Ibex35, del FMI i dels quatre milionaris a canvi d’un bon sou i comissions.

És cert que pots anar a votar, aviam si aquest cop en el teu entorn hi ha canvis beneficiosos, però el més probable és que amb la teva participació a les urnes afavoreixis altres tipus d’interessos. Encara que el partit guanyador no sigui el que tu has votat, com a demòcrata has d’acceptar que altres que no t’agraden prenguin el poder com a part del poble votant, s’entén que acceptes la teva derrota i admets la seva victòria. Has acceptat el joc i has perdut. Qui diu que si no votes no et pots queixar està equivocat, es a la inversa. Has anat a les urnes i has perdut, ara et toca aguantar-te. Encenem la televisió i el periodista de torn ens dona els resultats de les eleccions amb coloraines i gràfics amb forma de formatge, com si fóssim idiotes. Si ho pensem fredament, si l’única manera legal que se’ns ofereix per canviar les coses és, dipositar un paper cada quatre anys en una caixa de vidre, és terrorífic! Se’n foten de nosaltres, i ens insulten dient-nos “jornades de reflexió” a la vigília de les eleccions, deixant ben clar, que només volen que pensem en política un cop cada quatre anys i anem a dipositar un vot ocult en una urna.

El vot ocult és un altre mètode per desorganitzar al poble, que és incapaç d’organitzar-se si entre ells no es coneixen les tendències ideològiques de cada una, és a dir, que qui no sap que opina la seva veïna, mai podrà arribar a organitzar-se amb ella.

És necessari recordar que mai s’ha aconseguit cap benefici o dret per aquesta via avui dita legal, perquè pensem que la legalitat es l’únic camí a seguir i ignorem que és un joc cruel inventat per ells perquè mai canvii rés. ¿Us sona d’alguna cosa? Avui, més de cent anys després, seguim allà mateix, jugant a la monarquia parlamentaria amb un rei posat per Franco també al servei de les elits, i que per suposat no ha votat ningú, perquè hi ha coses que no es toquen.

Aquest text és una síntesi traduïda al català del capítol 6, El Voto y el Parlamentarismo.  (pag 31/41) Del llibret, CONTRA LA POLÍTICA DE LOS “SALVADORES” de Tierra y Libertad (publicació anarquista fundada al 1888) Editat per la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) 

 

 

[CAST]

El voto y el parlamentarismo.

¿Es posible conseguir objetivos desde el parlamento?

Los únicos objetivos que se pueden conseguir por la vía electoral son pequeñas reformas dentro del capitalismo. Si el parlamentarismo fuera una vía útil para un cambio social real, sería ilegal. El parlamentarismo es una vía muerta. El objetivo es tenernos entretenidas, ilusionadas y esperanzadas cuando vamos a votar e intentamos cambiar de gobierno. Después de la llegada de la democracia en el 78, fue el partico UCD (Unicón de Centro Democrático) quién se encargó de dar los primeros pasos de la falsa transición del franquismo hacia la democracia.

Hasta ahora, se han intercambiado el gobierno entre PP y PSOE. Más de cuarenta años de bipartidismo. Nos hemos adaptado a la globalización, a Europa, al euro y a toda orden que nuestros insignificantes políticos reciben desde arriba. El bipartidismo y la pasividad de los partidos políticos frente a los problemas que afectaban a la sociedad después de la “crisis”, dieron paso a otros partidos, nuevas agrupaciones de izquierda y también de derechas, o abiertamiente capitalistas. Hoy, estos y algunos más, intentan sustituir a los partidos viejos, igual que en las últimas décadas del siglo pasado.

El fascismo español con las ideas de Primo de Rivera, y la izquierda parlamentaria con Pablo Iglesias al frente del PSOE, querían poner fin al bipartidismo del periodo histórico conocido como la Restauración. Curiosamente, después del bipartidismo teníamos a Albert Rivera como lider de la nueva derecha española con Ciudadanos y al nuevo Pablo Iglesias de la nueva izquierda parlamentaria con Podemos. Mínimamente curiosa la coincidencia de los nombres, aunque sea pura casualidad.

Las trampas del capital siempre son las mismas, y mientras no las estudiemos caeremos una y otra vez en los mismos engaños. Por el mercado y los poderes, es decir, por el sistema capitalista, es importante que el sistema siga funcionando. No les importa la tendencia ideológica del partido de turno mientras siga sus órdenes. Si un partido consigue entrar a las instituciones y lograr una representación parlamentaría importante, es porque el sistema no tiene miedo a sus intenciones. Las multinacionales y el mercado no dejan ascender a nadie que les pueda poner en peligro. Todo diputado o consejero recibirá un buen sueldo del estado y así pasará a ser un trabajador de él.

Quién haya ofrecido soluciones desde el parlamento ha mentido al pueblo. La política parlamentaria es la lógica opuesta a la de una trabajadora. Si la trabajadora no hace bien su trabajo es despedida, pero, el político que no cumple con sus promesas al pueblo, es ascendido y podrá seguir ejerciendo. Es un juego de doble corte, hace bien su trabajo de engañar al pueblo y es recompensado por los que verdaderamente mandan.

Para sacar adelante una campaña electoral hace falta un gran capital aparte de las desorbitadas cifras de dinero público que reciben para publicitarse. Los partidos que llegan a hacerse conocidos son los que reciben más ayudas económicas de “particulares”. En los últimos años, el tema más persistente ha sido la corrupción. La corrupción ha existido siempre, otra cosa es preguntarnos porqué nos lo enseñan ahora. Nos enseñan la corrupción de los políticos visibles. Pero ya sabemos, que esté en el partido que esté, no son más que títeres del capital y que desde detrás nos gobiernan otras personas a las que no ponemos cara; también tendríamos que preocuparnos de lo que puedan estar robando aquellos que son desconocidos por nosotros. La corrupción visible que nos muestra la televisión es la punta del iceberg. Después de tantos escándalos televisados, la gente se conforma con un partido que no robe, es igual que sea de derechas o de izquierdas. ¡Este es el triunfo del sistema! Un golpe más no cuestionamos el capitalismo y la explotación. Los partidos de ahora gestionan el país y sus empresas, no hacen nada más, son simples tecnócratas. Es completamente visible que quién está en el gobierno solo cumple las órdenes del Ibex35, del FMI y de los cuatro millonarios a cambio de un buen sueldo y comisiones.

Es cierto que puedes ir a votar, más si esta vez en tu entorno hay cambios beneficiosos, pero lo más probable es que con tu participación a las urnas favorezcas otros tipos de intereses. Aunque el partido ganador no sea el que tú has votado, como demócrata tienes que aceptar que otros que no te gustan tomen el poder como parte del pueblo votando, se entiende que aceptes tu derrota y admitas su victoria. Has aceptado el juego y has perdido. Quién dice que si no votas no te puedes quejar está equivocado, es a la inversa. Has ido a las urnas y has perdido, ahora te toca aguantarte. Encendemos la televisión y el periodista de turno nos da los resultados de las elecciones con colorines y gráficos con forma de queso, como si fuéramos idiotas. Si lo pensamos fríamente, si la única manera legal que se nos ofrece para cambiar las cosas es, depositar un papel cada cuatro años en una caja de vidrio, ¡Es terrorífico! Se ríen de nosotros, y nos insultan diciéndonos “jornadas de reflexión” a la vigilia de las elecciones, dejando muy claro, que solo quieren que pensemos en política una vez cada cuatro años y vayamos a depositar un voto oculto en una urna.

El voto oculto es otro método para desorganizar al pueblo, que es incapaz de organizarse si entre ellas no se conocen las tendencias ideológicas de cada una, es decir, que quién no sabe que opina su vecina, nunca podrá llegar a organizarse con ella.

Es necesario recordar que nunca se ha conseguido ningún beneficio o derecho por esta vía o dicho legal, porque pensamos que la legalidad es el único camino a seguir e ignoramos que es un juego cruel inventado por ellos para que nunca cambie  eso. ¿Os suena de algo? Hoy, más de cien años después, seguimos ahí mismo, jugando a la monarquía parlamentaría con un rey puesto por Franco también al servicio de las élites, y que por supuesto no ha votado nadie, porque hay cosas que no se tocan.

Este texto es una síntesis traducida al catalán del capítulo 6, El Voto y el Parlamentarismo. (pag 31/41) Del libreto, CONTRA LA POLÍTICA DE LOS “SALVADORES” de Tierra y Libertad (publicación anarquista fundada en el 1888) Editado por la FAI (Federación Anarquista Ibérica)