Imatge: Carlos Martín

Les ciutadanes rifenyes s’organitzez al Rif i en diverses ciutats europees per poder fer front a la repressió de l’estat marroquí. A Madrid el Movimiento Social Rifeño celebra les assemblees als locals de la CNT.

El 28 d’octubre de 2016 el ciutadà rifeny Mouhssin Fikri mor a les mans dels organismes de control de l’estat marroquí quan lluitava per recuperar la seva mercaderia il·legalment confiscada. Les autoritats, per requisar la mercaderia, van actuar de forma despietada causant la mort de Fifri, que va ser triturat a l’interior del camió d’escombraries on va anar a parar la mercaderia. Arran d’aquests fets s’han succeït un seguit de mobilitzacions a la regió marroquina del Rif per esclarir els fets. Aquestes segueixen en l’actualitat encara amb més fervor.

El Moviment Popular al Rif és un moviment cívic contestatari sense cap intenció de prendre el poder.

Davant aquest succés, la població rifenya s’ha vist reflectida una vegada més dins de la humiliació que sofreixen des de fa deu dècades. Un procés que després d’anys de reivindicacions legítimes topa amb la fèrria política d’un règim absolutista que no dubta a escometre amb duresa contra els qui aixequen la seva veu. La regió del Rif, travessada per les muntanyes que porten el seu nom, està formada per una comunitat de ciutats i pobles situats a la franja muntanyenca que corre paral·lela al mediterrani. Va des de la ciutat de Larraix fins a Río Muluya, prop de la frontera amb Algèria. Durant anys s’han mantingut discrepants amb les polítiques hegemòniques de Rabat i l’aïllament econòmic per part del govern; el 1958 la Revolta del Rif s’alça contra el Govern marroquí davant les polítiques de marginació socio-econòmica que s’han mantingut latents durant un llarg període de temps en aquesta regió. La societat rifenya a més de l’essència de les revoltes, mantenia la seva discrepància amb la militarització i amb les fortes mesures de control a la zona. Finalment la revolta va ser ofegada després de milers d’executats, desapareguts i múltiples detencions de milicians rifenys. Fins a l’actualitat han sorgit diversos episodis de protestes, els resultats dels quals sempre s’han materialitzat amb la fustigació.

Quan els rifenys han fet reclamacions econòmiques bàsiques, tals com demanar infraestructures socials, treball i drets socials, el govern per por de que s’estenguin les protestes ha aplicat severament la intervenció militar i policial. Més recentment, a la primavera àrab i en els anys següents, incomptables detencions d’activistes a més de morts sospitoses continuen sense esclarir-se, “El 2011 cinc joves apareixien calcinats en una sucursal bancària d’Alhucemas; aquest mateix any és assassinat Kamal Hassani, el 2014 és assassinat Karim Lechkar, el 2015 és trobat sense vida el cos del cantant Rifinox i un seguit inacabable de successos que segueixen a dia d’avui sense una investigació eficaç que esclareixi el succeït” sentencia el comunicat del Moviment Social Rifeny a Madrid.

Al llarg d’aquests últims set mesos de mobilitzacions pacífiques, l’anhel social s’ha estès a altres capitals i regions, arribant fins i tot a concentrar el descontentament a les ciutats emblemàtiques (Marraquech, Casablanca i Rabat) que criden a les portes de palau. I no menys significatiu, s’estan coordinant a tots els nivells fora i dins del país. A Europa el Moviment Popular Rifeny s’està coordinant en Comissions formades moltes d’elles en aquests últims mesos i les quals mantenen un estret vincle entre elles. En ciutats espanyoles, franceses, belgues, holandeses i noruegues, entre altres territoris, s’organitzen amb la finalitat d’ensenyar al món el bloqueig social al que estan sotmesos, al mateix temps que denuncien els fets esdevinguts. El Moviment Social Rifeny de Madrid es reuneix en assemblea als locals de la CNT.
“En la primera assemblea del 12 de març, es van arribar a reunir més de 70 assistents rifenys i rifenyes com s’aprecia a la foto de capçalera”, diu Mouruth Chhima el Khattabi activista d’aquest moviment. Després de la trobada de Comissions europees que va tenir lloc el passat 20 de maig a Madrid, el local del sindicat va acollir unes jornades culturals temàtiques on la participació es notava de forma representativa.

Mouruth comenta que es reuneixen a la CNT, perquè va ser una fervent organització obrera oposada a la Guerra del Rif als anys 20 del segle passat. Els anarcosindicalistes van denunciar el primer bombardeig amb armes químiques duta a terme sobre una població, amb la connivència i participació de diversos estats entre els quals es troba el nostre país, França i Alemanya. Des de llavors la CNT i els grups del Rif van mantenir bona sintonia. Qui sap si en un futur tornaran a reprendre’s aquestes bones relacions.

Les assemblees estan constituïdes per persones molt heterogènies, des d’antiautoritaris i religiosos no ortodoxos, passant per persones compromeses amb els problemes del seu poble. El moviment està obert i pot participar-hi qualsevol persona, sigui rifenya o no, amb l’objecte d’intervenir més directament en les accions i mobilitzacions socials.

“El Moviment Popular al Rif es un moviment cívic contestatari sense cap intenció de prendre el poder. L’objectiu general del moviment es la llibertat d’expressió sense por a possible represàlies i la immediata posada en llibertat dels companys i companyes que han estat segrestats i tancats a les presons per exigir uns drets bàsics”.

Com sempre sorgeix la necessitat i l’interès de trobar l’afinitat per organitzar-se horitzontalment a la recerca d’uns principis, tàctiques i finalitats d’acord a la filosofia emancipadora. El Moviment Social Rifeny a Madrid, ha protagonitzat diverses activitats durant aquests últims mesos, l’última va ser quan el passat 2 de juny es va concentrar davant del Ministeri d’Afers Exteriors de Madrid per denunciar les últimes detencions al Rif. Al voltant de 250 assistents demanaven la llibertat dels detinguts polítics; més de 130 activistes es troben privats de llibertat per l’estat marroquí per l’únic fet de revindicar uns drets bàsics per a una vida digna. Aquestes reivindicacions no estan exemptes de les represàlies fins i tot fora de l’estat marroquí, dos simpatitzants (H.B i J.B) del Moviment Popular Rifeny han estat acomiadades de la feina (Banc Popular Marroquí a Madrid) per participar en la concentració.

Aquest moviment es caracteritza per reclamar els drets humans més bàsics per crear una convivència pacífica a la zona que reverteixi en el seu desenvolupament. Així doncs, reclamen la llibertat de tots els presos polítics i el cessament de la fustigació. Una cosa que els caracteritza també és la interacció i transversalitat amb els moviments socials com a eix d’actuació.